Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

A continuació publiquem un excel·lent article escrit per i per a professionals, però que als usuaris de salut mental ens és molt interessant a nivell de formació i de coneixement, sempre tenint en compte que som iguals però diferents i que qualsevol aclariment hem demanar-ho al nostre professional de referència. AMMBAR

LA MAL-TRACTADA DEPRESSIÓ
19 agost 2014 – per ROSA FLORES BUISSON
La mort de Robin Williams ha generat un ampli debat sobre la depressió i la manera en què la societat s’enfronta a la malaltia mental.
Encara que el suïcidi d’una persona és de per si un fet molt tràgic, en aquest cas, gràcies a l’encant i a la fama de Robin Williams, s’ha despertat un avís que qüestiona la forma en que es manegen els problemes de salut mental.
Ja el 2010 l’European Network for Workplay Health Promotion, en el seu “Declaració d’Edimburg sobre la promoció de la salut mental i el benestar a la feina”, inclou dins les seves acápites:
“Salut i benestar mental en el treball”
L’OMS defineix la salut mental com «un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat ». Aquesta definició és coherent amb el concepte de «treball decent» desenvolupat per la International Labour Organisation (‘Oficina internacional del treball’) pel que fa a la salut mental en el lloc de treball. No hi ha salut sense salut mental, i el treball és un determinant clau per a ambdues.
Els costos d’una salut o benestar mentals pobres són significatius, tant per a l’empresari com per a la societat:
• El 25% dels ciutadans europeus experimentarà un problema de salut mental durant la seva vida, problema que pot repercutir en la vida de tots, ja sigui directament o indirectament.
• L’OMS estima que, el 2020, la depressió serà la segona causa més important d’incapacitat; actualment, ja és la segona causa per al grup d’edat entre els 15 i els 44 anys.
• A Europa, l’absentisme, la desocupació i les sol·licituds d’incapacitat permanent relacionats amb l’estrès i els problemes de salut mental en el treball han anat en augment, podent atribuir al voltant del 10% dels problemes crònics de salut a trastorns mentals i emocionals .
• Els costos dels trastorns de salut mental a Europa s’estimen en 240 bilions d’euros anuals; 136 bilions d’euros es deuen a la disminució de la productivitat per absentisme laboral.”
• És a dir, que encara aquells el interès en els negocis els fa preocupar-se per la salut com a causa d’absentisme o baix rendiment no han sabut anar més enllà i aconseguir un avanç consistent, un canvi de polítiques.
• La BBC News, parla sobre una entrevista al nou president del “Royal College of Psychiatrists” el Sr Simon Wessely, qui va emfatitzar el fet que la societat trobava “aparentment acceptable” el qual amb malalties com ara pressió alta o càncer la gran majoria dels pacients obtenia tractament o eren malalties molt conegudes pels serveis mèdics, mentre que en el cas dels desordres mentals no més d’un 40% obtenia una atenció equivalent.”
Extret de BBC News Health, 15.8.14.
I això es dóna en països desenvolupats. ¿Què podrà dir de països en vies de desenvolupament o en els que ni tan sols arriben a aquesta categoria?
Què causa la Depressió? 5 Noves Teories
Fins no fa gaire, tot es reduïa a pensar que era tan simple com un transmissor que no connectava bé amb una neurona – un desequilibri químic en el cervell.
Però la depressió és molt més complexa que això. Algunes de les possibles causes que s’estan examinant últimament inclouen:
1. Una falla en el cablejat del cervell
Quan els experts han fet una cerca del cervell de persones amb depressió, van descobrir que els lòbuls frontals del cervell – la part associada amb els processos cognitius, mostraven nivells d’activitat menors que els dels pacients sense depressió. Altres imatges cerebrals revelaven un tall en els patrons normals de processament emocional que impedia l’habilitat dels pacients deprimits per suprimir els estadis emocionals negatius.
Persistien majors nivells d’activitat en l’àrea de l’amígdala del cervell, el centre de la por, malgrat els esforços per evitar els pensaments negatius.
Per tant, es veu que la depressió involucra un problema en el patró de cablejat del cervell, no un sol patró d’activitat cerebral, el qual és únic per a cada persona.
2. Atròfia Cerebral
La depressió podria estar associada a la pèrdua de volum en parts del cervell, en l’hipocamp, que pertany al sistema límbic (el centre emocional del cervell) i que és important en la consolidació d’informació de la memòria a curt ia llarg termini. Com més severa és la depressió, major pèrdua de volum cerebral.
Aquesta atròfia afecta els lòbuls frontals del cervell, també, especialment en l’escorça prefrontal que regula els centres emocionals del cervell. I el que és més, sembla que la depressió inhibeix el naixement de noves cèl·lules cerebrals – o neurogènesi. Per aquest motiu alguns especialistes consideren que la depressió és “la malaltia més devastadora per a la humanitat”.
3. Desordres hormonals
El sistema endocrí també podria tenir un important paper en la depressió. Alguns estudis han indicat que una falla en l’eix de l’hipotàlem-pituïtària-adrenalina – la regió que maneja la resposta corporal a l’estrès – podria estar involucrada. En el cas de l’estrès crònic, la contínua alliberament de corticotropina (CRF) i altres substàncies que estimulen la glàndula pituïtària contribuirien a la depressió. – No hem d’oblidar els efectes de l’estrès crònic sobre el nostre organisme.
4. Genètica
Hi ha moltes variacions genètiques que podrien incrementar la vulnerabilitat d’una persona a la depressió i altres desordres anímics. Tot i que algunes d’aquestes variacions encara estan pendents d’estudi, s’ha identificat un gen que podria estar lligat al desordre bipolar i una mutació genètica comuna associada amb el qual una persona desenvolupi depressió clínica davant els esdeveniments traumàtics de la seva vida. Un estudi en bessons mostra que si un d’ells desenvolupava depressió, l’altre bessó també la patia en un 46% de bessons idèntics.
5. Inflamació Cerebral
En el best seller “Grain Brain” del reconegut neuròleg David Perlmutter, MD, s’explica que la pedra angular de totes les condicions degeneratives – incloent depressió, ansietat i desordre bipolar – es troba la inflamació. Segons l’autor el que estimula granment la inflamació en la nostra dieta són el gluten i el sucre.
Extret d’un article aparegut a “Emotional Health – Everyday Health per Therese Borchard – el 11.8.14
Però, tornant al cas específic de Robin Williams, com un dels trend topics del moment,
1. L’havia tingut una operació de cor. És conegut que això desencadena un torrent d’emocions, fins i tot amb plors incontenibles com a factor comú, i una major tendència a la depressió.
2. Estava en recuperació de les seves addiccions, però passant per un mal moment en la seva carrera. Les persones que passen per etapes de sensació de fracàs, excessiu treball o cansament, tornen als seus vells hàbits d’addicció.
3. Per les esmentades preocupacions, tampoc dormia, el que probablement el portava a un còctel de medicaments anti-depressius, pastilles per dormir i medicines per al cor. Això fins i tot es notava en les últimes fotos a les quals el somriure havia desaparegut del seu rostre.
Extret d’un article de Daria M. Brezinski, PhD, publicat a Linkedin el 17.8.14
Això és una crida als terapeutes involucrats en casos de depressió
Hem de mantenir molt actualitzats en els avenços científics pel que fa a aquest mal. No podem desvaloritzar els seus abastos. Per tant, es requereix d’un continu control, d’un treball conjunt. Cal saber derivar els pacients a especialistes en Salut Mental quan veiem que es tracta d’un desordre major. Hem de tenir la humilitat suficient com per acceptar que tot i tenir la millor de les intencions, hi ha casos que necessiten del treball conjunt de diversos professionals.
I a nivell personal, què ens diu a cadascú aquesta realitat palpable?
Sabem que les persones amb depressió moltes vegades ens treuen de polleguera: a nivell professional, cultural i en la família. Sovint sentim que haurien de posar molt més de la seva part. El nostre és un món competitiu en què el més fort tira endavant. Per tant, costa molt usar la nostra compassió, la nostra empatia, però també la nostra professionalitat. En l’equilibri està la resposta. Hem d’estar molt alertes per saber respondre apropiadament, que no és el mateix que reaccionar.
És innegable que hi ha un estigma molt fort contra la malaltia mental, alimentat per la fantasia, pel desconeixement i l’escala de valors per la qual ens movem. Aquests éssers es converteixen en objecte de burla per la seva malaltia. I no hem d’oblidar que segons els informes de l’OMS, estem parlant que un 25% de ciutadans europeus patiran d’algun d’aquests trastorns al llarg de la seva vida.
Mai acabem d’aprendre i aquest és un camp que requereix molt esforç. No podem oblidar que per al 2020 serà la segona causa d’absentisme a nivell mundial. Hem de tenir en compte la repercussió d’una persona deprimida sobre la seva família, el seu entorn i la seva comunitat. I valorar el patiment que ells pateixen. Però menys encara podem oblidar que hi ha formes diferents, diferents enfocaments de tractament.
Ni l’excessiva permissivitat, ni el paternalisme, ni la indolència, haurien de ser part del protocol.
Sabem que hi ha molt per treballar en l’àrea de la prevenció. Aquí tenim tant per fer!
Les xifres són ja alarmants. Aquest és un dels nostres majors arguments per conscienciar de la necessitat de prendre cartes en l’assumpte i ajudar en la tasca de prevenir desordres d’ansietat, estrès, depressió, etc
Canvis en l’estil de vida, canvis en la manera de veure les coses, en l’establiment de les nostres prioritats i els nostres afeccions.
Som intermediaris en la sanació, per tant hem de ser canals nets, sense prejudicis, però tenir la saviesa suficient per adonar-nos també de les nostres limitacions.
Com a éssers humans hem de seguir treballant per ser coherents entre el que pensem, sentim i fem.

Publicat a Saludterapia.com

23 d’abril Dia de Sant Jordi

Ja va passar un any més el dia de Sant Jordi, un dia en el que aquí a Catalunya ens sentim feliços de veure que la tradició dels llibres i les roses segueix vigent, i que seguirà perquè els nens, que són el futur, ho estan vivint amb l’alegria de veure els grans amb llibres o flors, a més de ser ells també partícips de la festa.Què representa per a nosaltres les persones amb discapacitat per malaltia mental la Diada de Sant Jordi a Barcelona? Doncs el mateix que als altres conveïns en principi, possiblement hàgim comprat també llibres o flors o ens hagin regalat, però… sí, per què ha de sorgir aquest “però”?…  perquè a la majoria ens haurà aclaparat l’excés de gent en carrer, el no poder triar bé el llibre perquè el murmuri se’ns feia insuportable, fins i tot arribar a no sentir l’olor de les roses perquè els nostres sentits estaven a la defensiva… no és perquè tots tinguem fòbia social ni de bon tros, sinó perquè necessitem dominar el nostre espai vital per estar segurs, aquesta seguretat que ens falta quan ens trobem en moments baixos i que haurà fet que alguns de nosaltres no hagi estat capaç de sortir avui al carrer per complir amb la tradició.

Des d’Ammbar volem dir-vos que si un dia no es pot, hi hauran més dies que sí podrem, que la vida cada vegada és més llarga i tots podem arribar a viure-la amb alegria, cadascun amb els seus problemes o malalties com qualsevol altra persona, però que l’alegria i el positivisme no ens falti perquè és una fita que podem aconseguir i si ens ho proposem l’aconseguirem. Paraula d’Ammbar!

Foto: 23 de abril Día de Sant Jordi Ya pasó un año más el día de Sant Jordi, un día en el que aquí en Catalunya nos sentimos felices de ver que la tradición de los libros y las rosas sigue vigente, y que seguirá porque los niños, que son el futuro, lo están viviendo con la alegría de ver a los mayores con libros o flores, además de ser ellos también partícipes de la fiesta. ¿Qué representa para nosotros las personas con discapacidad por enfermedad mental la Diada de Sant Jordi en Barcelona? Pues lo mismo que a los demás convecinos en principio, posiblemente hayamos comprado también libros o flores o nos hayan regalado, pero… sí ¿por qué tiene que surgir ese “pero”?… porque a la mayoría nos habrá agobiado el exceso de gente en la calle, el no poder elegir bien el libro porque el murmullo se nos hacía insoportable, incluso llegar a no sentir el olor de las rosas porque nuestros sentidos estaban a la defensiva… no es porque todos tengamos fobia social ni mucho menos, si no porque necesitamos dominar nuestro espacio vital para estar seguros, esa seguridad que nos falta cuando nos encontramos en momentos bajos y que habrá hecho que algunos de nosotros no haya sido capaz de salir hoy a la calle para cumplir con la tradición. Desde Ammbar queremos deciros que si un día no se puede, habrán más días que sí podremos, que la vida cada vez es más larga y todos podemos llegar a vivirla con alegría, cada uno con sus problemas o enfermedades como cualquier otra persona, pero que la alegría y el positivismo no nos falte porque es una meta que podemos conseguir y si nos lo proponemos la conseguiremos. ¡Palabra de Ammbar!

Les 5 malalties mentals més freqüents

Depressió. Aquest trastorn de l’estat d’ànim afecta més de 350 milions de persones al món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en ocasions es deu a problemes de salut física, com cardiopaties. Però també hi ha circumstàncies com les pressions econòmiques, l’atur o els conflictes que augmenten el risc de patir-la. Sense oblidar que una de cada cinc embarassades pateix depressió després del part.

Fòbies. D’acord amb l’APA, prop de 19 milions d’adults pateixen algun tipus de fòbia, és a dir, un tipus de trastorn d’ansietat consistent en una por irracional i exagerat davant objectes, situacions o activitats. La més comuna és la fòbia social, però existeixen altres com la amaxofòbia (por a conduir) i la aerofòbia (fòbia als avions).

Trastorns de la conducta alimentària. Els més habituals són l’anorèxia o rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal considerant l’edat i la talla, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament. Últimament han sorgit altres nous com la vigorèxia, l’ortorèxia i la ebriorexia.

Alzheimer. Considerat una pandèmia, es tracta d’un tipus de demència irreversible que destrueix el cervell progressivament causant pèrdua de la memòria, deteriorament cognitiu i comportament impredictible, entre altres símptomes. Sorgeix un nou cas cada quatre segons.

Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Afecta al cinc per cent dels nens i adolescents entre 4 i 17 anys. Es caracteritza per escassa capacitat de concentració, comportament impulsiu, dificultat per seguir instruccions i completar tasques.

De Elena Sanz a MuyInteresante, www.muyinteresante.es
A través de Nina Romero publicat en el Grup Vivo Sano. Gràcies

En Ammbar estem d’acord amb el següent article:

Les malalties mentals són les que més mal causen a la nostra qualitat de vida

La depressió és el trastorn mental més estès a tot el món . ( Corbis )

Escrit per Miguel Ayuso
Fins fa molt poc , la major part dels treballs estadístics que es realitzaven sobre l’estat de salut de la població se centraven en associar malalties amb mortalitat , però , a mesura que augmenten els anys que vivim, no només ens hem de preocupar per allò que pot matar-nos , sinó també per les malalties que , malgrat no ser fatals , minen la nostra qualitat de vida .
Un nou estudi , publicat avui a The Lancet , arriba a una conclusió que hauria de fer que ens replantegem seriosament la manera en què enfoquem les polítiques sanitàries a tot el món . Els trastorns mentals i les addiccions van ser, en 2010 , la major causa de malaltia no fatal del món (responsables del 22,8 % dels trastorns ) , malgrat que, de mitjana , els països desenvolupats destinen menys del 2% del seu pressupost sanitari a combatre-les.
Aquest és el major informe estadístic elaborat mai sobre l’impacte de les malalties mentals i l’abús de substàncies a nivell mundial. La malaltia mental i l’abús de substàncies són responsables del 7,4% d’anys de vida saludable ( DALY , per les sigles en anglès ) que es van perdre el 2010 a tot el món , un impacte més gran que , per exemple , el virus de la SIDA , la diabetis , la tuberculosi o els accidents de trànsit . En termes absoluts , es tracta de la cinquena causa d’afecció al món , només superada per les malalties cardiovasculars , les infeccions i els trastorns neonatals (el impacte és particularment elevat al tercer món ) i el càncer .
L’informe, elaborat per un equip de científics dels EUA i Austràlia liderat pel professor Harvey Whiteford , part de comparar les dades del macroestudi Global Burden of Disease 2010 ( GBD ) , el més gran fet en la història sobre malalties , accidents i esperança de vida , amb centenars d’estudis sobre malaltia mental i addiccions elaborats entre 1980 i 2010 . Es tracta , doncs , del més gran informe estadístic elaborat mai sobre l’impacte de les malalties mentals i l’abús de substàncies a nivell mundial , que ofereix dades sobre la prevalença , la morbiditat i l’impacte d’aquests trastorns en 187 països .

Les malalties mentals , les grans oblidades
Quan es va publicar el GBD 2010 , al desembre de 2012 , les malalties mentals van passar pràcticament desapercebudes malgrat que, com insisteix l’estudi liderat per Whiteford , són els trastorns que tenen un major impacte en la salut a tot el món . El problema és que , a l’hora d’elaborar els informes mèdics , la malaltia mental mai es registra com una causa de mort , encara que sigui el seu principal responsable. Al mateix GBD , les morts prematures ocasionades pels trastorns mentals han estat anotades amb relació a la causa física de la mort , encara que, com insisteixen els investigadors , aquesta hagi estat provocada per la malaltia mental . D’acord al protocol de l’ GBD els suïcidis són registrats com lesions , encara que la majoria són el resultat últim d’un trastorn mental . D’altra banda, només les sobredosis són registrades com morts ocasionades per l’abús de drogues il·legals , quan és sabut que l’abús de substàncies provoca la mort per moltes altres vies.
En tot els països , l’estigma que envolta les malalties mentals i l’abús de substàncies constreny l’ús dels recursos disponibles. Els autors creuen que cal canviar l’enfocament a l’hora d’estudiar els trastorns mentals i les addiccions ja que només donant-nos compte de la importància real que tenen , podrem tractar eficaçment aquests. “Malgrat els costos personals i econòmics , i fins i tot en els països desenvolupats , el tractament sol començar molts anys després que aparegui el trastorn” , assegura el doctor Whiteford a la nota de presentació de l’estudi . “En tot els països , l’estigma que envolta les malalties mentals i l’abús de substàncies constreny l’ús dels recursos disponibles i provoca ineficiències en la distribució del finançament i les intervencions” .
Segons un estudi elaborat el 2004 pel doctor Koen Demyttenaere entre el 35 % i el 50 % dels pacients amb seriosos desordres mentals no han rebut tractament en l’últim any , una xifra que s’eleva a entre el 76 i el 85 % en els països en desenvolupament.

L’abús de les drogues i l’alcohol augmenta a tot el món
Entre 1990 i 2010 l’impacte dels trastorns mentals i les malalties derivades de l’abús de substàncies ha crescut un 37,6 %. En el cas de les malalties mentals , gran part d’aquest augment es deu , senzillament , al creixement de la població , però, la prevalença de la dependència a l’alcohol , els opioides i la cocaïna ha crescut ” notablement” . Si bé els trastorns mentals i l’abús de substàncies provoquen en conjunt un gran impacte en els anys que vivim amb un bon estat de salut , són les drogues les responsables del major nombre de morts . Segons el GBD , el 2010 els trastorns mentals i l’abús de substàncies van ser responsables de 232.000 morts a tot el món , però d’aquestes 181,1% són atribuïbles en exclusiva a les drogues .
Per regions és l’impacte dels trastorns alimentaris i el consum de drogues és que més varia d’una zona a otra. De entre tots els trastorns és la depressió el que major impacte causa: és responsable del 40,5% del total dels DALY . Després d’aquesta es troba l’ansietat (14,6 %) , les malalties relacionades amb el consum de drogues il·legals (10,9 %) , les malalties relacionades amb l’alcohol (9,6 %) , l’esquizofrènia (7,4 %) , els trastorns generalitzats del desenvolupament com l’autisme o la síndrome d’Asperger (4,2 %) , els trastorns de conducta infantil ( 3,4% ) i , finalment, els trastorns alimentaris (1,2 %) .
L’estudi també analitza l’impacte que per edat , sexe i regions tenen els diferents trastorns . La malaltia mental té un impacte especialment elevat en els adolescents , sent la franja d’edat compresa entre els 10 i els 29 anys la que presenta un major nombre de trastorns , amb molta diferència sobre la resta d’edats .
Per regions és l’impacte dels trastorns alimentaris i el consum de drogues el que més varia d’una zona a una altra , sent molt més elevat en el món desenvolupat . Per contra , els trastorns generalitzats del desenvolupament o els trastorns de conducta infantil són similars a tot el món. L’impacte de la depressió és molt més gran en el món desenvolupat , però els autors creuen que això es deu a un problema de diagnòstic , ja que en molts llocs fora d’Europa i Amèrica del Nord la depressió no es registra com a tal , ja que només es tenen en compte les malalties físiques que resulten d’aquesta.

www.elconfidencial.com

Copiat a travès de Feafes Cáceres. Gràcies.