POR A ENGREIXAR

La Anorèxia nerviosa és un trastorn psicopatològic el símptoma principal és el rebuig al menjar i la por a engreixar. Aquest comportament comporta una pèrdua de pes considerable i una imatge corporal distorsionada. Si l’anorèxia nerviosa s’inicia en l’adolescència primerenca o infantesa, en lloc de pèrdua, pot existir una absència d’augment de pes.

Encara que la paraula anorèxia signifiqui “manca de gana”, les persones que pateixen la malaltia, poques vegades tenen aquesta manca de gana (menys en estats molt avançats), sinó que controlen aquesta gana per aconseguir la reducció de pes o el manteniment del mateix. Es neguen a menjar normalment a causa del seu desig d’estar prims i per por de perdre el control del seu comportament alimentari. Kreipe (2000) va apuntar que, abans de perdre la gana veritablement, el pacient es refusa a ” adonar-se” o ” lliurar-se” a dit gana.

L’anorèxia nerviosa és la primera causa de desnutrició a països desenvolupats, i la tercera malaltia crònica més prevalent en l’adolescència. La seva incidència (nombre de casos nous a l’any) es troba en augment.

La prevalença de l’anorèxia nerviosa durant la vida, en dones, es qualifica al voltant del 0,5% i en general, del 0,1 a l’1 % en la població. L’edat d’inici varia dels 12 als 25 anys, sent típicament iniciat cap a la meitat o a finals de l’adolescència. En dones majors de 40 anys, l’aparició del trastorn no és molt comú. Entre homes es dóna menys, encara que amb més rapidesa les diferències van disminuint. La relació home/dona se situa entre un de cada deu dones o un de cada vint.

Les característiques principals

Por intensa a engreixar: el subjecte és excessivament sensible al fet de poder guanyar pes. Aquest temor li indueix a adoptar un comportament dirigit a la pèrdua de pes. La majoria de les persones amb anorèxia nerviosa, redueixen dràsticament la quantitat d’aliments que ingereixen, limitant especialment els rics en carbohidrats i greixos. Hi ha diferents mètodes de reducció de pes. Els vòmits provocats, l’ús de laxants, diürètics o exercicis intensos, són els més comuns.

La pèrdua de pes: quan l’índex de massa corporal IMC és menor de 17,5 pot ser indicador d’anorèxia. (Pes menor que el 85 per cent del pes considerat normal per la seva edat i la seva talla) .

Manca de menstruació: aquesta és una de les característiques comunes de l’anorèxia nerviosa. L’amenorrea pot aparèixer precoçment en la malaltia abans d’haver passat una gran pèrdua de pes. Les dones que prenen anticonceptius hormonals, no tenen la menstruació en si, sinó un sagnat per expulsió d’hormones, una “hemorràgia per deprivació”.

Imatge corporal distorsionada: la persona percep el seu cos més gran, ample i gros del que és en realitat. Hi ha una pèrdua de percepció de l’aspecte i una enorme distorsió de la grandària corporal, encara que aquesta distorsió sol ser més comú en aquelles persones en què la malaltia d’anorèxia nerviosa es troba més avançada.

Moltes de les persones que pateixen trastorns alimentaris, tendeixen a serperfeccionistas i poden tenir expectativas irreals de si mateixos i d’altres. Freqüentment solen presentar sentiments d’incapacitat i baixa autoestima (Bell i col·laboradors , 2000). Alguns subjectes tendeixen a sentir-se “asfixiats” per les seves famílies , mentre que altres se senten abandonats i mal compresos (Levenkron, 2000)

És molt notable l’aparent manca de consciència i la naturalesa ego sintònica del trastorn. Poden no ser conscients dels aspectes negatius dels seus hàbits alimentaris considerant a més que el seu comportament és saludable i generador de benestar.

Autors com Burgard afirmen que les persones que tenen anorèxia nerviosa tendeixen a evitar l’activitat sexual i a ser rígidament controladors.

Subtipus

S’utilitzen dos tipus per especificar la presència o absència d’afartaments o purgues durant els episodis d’anorèxia nerviosa:
• Tipus restrictiu: Durant els episodis d’anorèxia nerviosa , aquests individus no recorren a afartaments ni purgues. La pèrdua de pes s’aconsegueix amb les dietes, dejunis, o exercicis físics intensos.
• Tipus compulsiu/purgatiu: referit a quan l’individu realitza afartaments, purgues o tots dos, amb regularitat.
Hi ha factors predisposants que augmenten la vulnerabilitat per patir anorèxia nerviosa:

1. Factors predisposants Genètics

Tots els estudis genètics demostren l’heretabilitat dels trastorns de la conducta alimentària. Els estudis familiars afirmen que familiars de primer grau tenen un major risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària o un altre trastorn psiquiàtric. S’ha observat que els familiars de primer grau tenen un major risc de patir trastorns de l’estat d’ànim, especialment familiars d’aquells que pateixen anorèxia nerviosa del tipus compulsiu/purgatiu.
En els estudis amb bessons, la taxa de concordança entre monozigòtics és tres vegades superior que en dizigòtics.

2. Factors predisposants Neuroendocrins

Sistema serotoninèrgica: 5- TH és el neurotransmissor més important en el control de la gana i la sensació de sacietat. La disminució de la concentració de 5- HT es compensa durant l’afartament. L’elevació es compensa durant el període de restricció alimentària.

Pèptids reguladors de la gana: La leptina se sintetitza en el adiposit i actua en l’hipotàlem com a reguladora de la gana. Està disminuïda en l’Anorèxia nerviosa.
La ghrelina es sintetitza en l’estómac i actua en l’hipotàlem augmentant la gana. En els trastorns de conducta alimentària està augmentada.

3. Factors predisponents Trets de personalitat.

Existeix en la persona una dificultat per assumir el paper d’adult. Poden no assumir els canvis físics de la pubertat. La idealització de la primesa sol estar molt relacionada amb la idea d’èxit. Es caracteritzen també per la rigidesa cognitiva, relacions socials i exigències acadèmiques. Més trets de personalitat són la deficient adquisició d’identitat, baixa autoestima, perfeccionisme, trets obsessiu-compulsius, introversió, inseguretat, hipersensibilitat afectiva i trets d’ansietat generalitzada.

4. Factors predisposants. Dinàmica familiar.

Famílies de classe mitjana-alta
Manca de comunicació intrafamiliar
Conflictes conjugals
Expectatives ideals

5. Factors predisposants Sociodemogràfiques.

Edat : adolescència
En països desenvolupats
Professions o entreteniments, gimnastes, models, ballarines …
Model estètic actual
Influència dels mitjans de comunicació
Relacions interpersonals

Els factors desencadenants només augmenten la probabilitat dels trastorns de la conducta alimentària en persones amb vulnerabilitat, entre aquests factors es troben la dieta hipocalòrica, la influència cultural i possibles abusos sexuals soferts.

HechosdeHoy
Escrit per Àngels Álvarez
A través del nostre amic Roberto Daniel Durán . Gràcies !
L’obsessió per aprimar-se. ( Foto: ikbenasha)

Foto: MIEDO A ENGORDAR La Anorexia nerviosa es un trastorno psicopatológico cuyo síntoma principal es el rechazo a la comida y el miedo a engordar. Este comportamiento conlleva una pérdida de peso considerable y una imagen corporal distorsionada. Si la anorexia nerviosa se inicia en la adolescencia temprana o niñez, en lugar de pérdida, puede existir una ausencia de aumento de peso. Aunque la palabra anorexia signifique “falta de apetito”, las personas que padecen la enfermedad, rara vez tienen esta falta de apetito (menos en estados muy avanzados), sino que controlan dicho apetito para lograr la reducción de peso o el mantenimiento del mismo. Se niegan a comer normalmente a causa de su deseo de estar delgados y por miedo a perder el control de su comportamiento alimentario. Kreipe(2000) apuntó que, antes de perder el apetito verdaderamente, el paciente se rehúsa a “darse cuenta” o “entregarse” a dicho apetito. La anorexia nerviosa es la primera causa de desnutrición en países desarrollados, y la tercera enfermedad crónica más prevalente en la adolescencia. Su incidencia (número de casos nuevos al año) se encuentra en aumento. La prevalencia de la anorexia nerviosa durante la vida, en mujeres, se califica en torno al 0,5% y en general, del 0,1 al 1% en la población. La edad de inicio varía de los 12 a los 25 años, siendo típicamente iniciado hacia la mitad o a finales de la adolescencia. En mujeres mayores de 40 años, la aparición del trastorno no es muy común. Entre hombres se da menos, aunque con mayor rapidez las diferencias van disminuyendo. La relación hombre/mujer se sitúa entre uno de cada diez mujeres o uno de cada veinte. Las características principales Miedo intenso a engordar: el sujeto es excesivamente sensible al hecho de poder ganar peso. Este temor le induce a adoptar un comportamiento dirigido a la pérdida de peso. La mayoría de las personas con anorexia nerviosa, reducen drásticamente la cantidad de alimentos que ingieren, limitando especialmente los ricos en carbohidratos y grasas. Existen diferentes métodos de reducción de peso. Los vómitos provocados, el uso de laxantes, diuréticos o ejercicios intensos, son los más comunes. La pérdida de peso: cuando el índice de masa corporal IMC es menor de 17,5 puede ser indicador de anorexia. (Peso menor que el 85 por ciento del peso considerado normal para su edad y su talla). Falta de menstruación: esta es una de las características comunes de la anorexia nerviosa. La amenorrea puede aparecer precozmente en la enfermedad antes de haber ocurrido una gran pérdida de peso. Las mujeres que toman anticonceptivos hormonales, no tienen la menstruación en sí, sino un sangrado por expulsión de hormonas, una “hemorragia por deprivación”. Imagen corporal distorsionada: la persona percibe su cuerpo más grande, ancho y gordo de lo que es en realidad. Existe una pérdida de percepción del aspecto y una enorme distorsión del tamaño corporal, aunque esta distorsión suele ser más común en aquellas personas en las que la enfermedad de anorexia nerviosa se encuentra más avanzada. Muchas de las personas que padecen trastornos alimentarios, tienden a serperfeccionistas y pueden tenerexpectativas irreales de sí mismos y de otros. Frecuentemente suelen presentarsentimientos de incapacidad y baja autoestima (Bell y colaboradores, 2000).Algunos sujetos tienden a sentirse “asfixiados” por sus familias, mientras que otros se sienten abandonados y mal comprendidos(Levenkron, 2000) Es muy notable la aparente falta de conciencia y la naturaleza ego sintónica del trastorno. Pueden no ser conscientes de los aspectos negativos de sus hábitos alimentarios considerando además que su comportamiento es saludable y generador de bienestar. Autores como Burgard afirman que las personas que tienen anorexia nerviosa tienden a evitar la actividad sexual y a ser rígidamente controladores. Subtipos Se utilizan dos tipos para especificar la presencia o ausencia de atracones o purgas durante los episodios de anorexia nerviosa: • Tipo restrictivo: Durante los episodios de anorexia nerviosa, estos individuos no recurren a atracones ni purgas. La pérdida de peso se consigue con las dietas, ayunos, o ejercicios físicos intensos. • Tipo compulsivo/purgativo: referido a cuando el individuo realiza atracones, purgas o ambos, con regularidad. Existen factores predisponentes que aumentan la vulnerabilidad para padecer anorexia nerviosa: 1. Factores predisponentes Genéticos Todos los estudios genéticos demuestran la heredabilidad de los trastornos de la conducta alimentaria. Los estudios familiares afirman que familiares de primer grado tienen un mayor riesgo de desarrollar un trastorno de la conducta alimentaria u otro trastorno psiquiátrico. Se ha observado que los familiares de primer grado tienen un mayor riesgo de padecer trastornos del estado de ánimo, especialmente familiares de aquellos que padecen anorexia nerviosa del tipo compulsivo/purgativo. En los estudios con gemelos, la tasa de concordancia entre monocigóticos es tres veces superior que en dicigóticos. 2. Factores predisponentes Neuroendocrinos Sistema serotoninérgico: 5-TH es el neurotransmisor más importante en el control del apetito y la sensación de saciedad. La disminución de la concentración de 5-HT se compensa durante el atracón. La elevación se compensa durante el periodo de restricción alimentaria. Péptidos reguladores del apetito: La leptina se sintetiza en el adiposito y actúa en el hipotálamo como reguladora del apetito. Está disminuida en la Anorexia nerviosa. La ghrelina se sintetiza en el estómago y actúa en el hipotálamo aumentando el apetito. En los trastornos de conducta alimentaria está aumentada. 3. Factores predisponentes Rasgos de Personalidad. Existe en la persona una dificultad para asumir el papel de adulto. Pueden no asumirse los cambios físicos de la pubertad. La idealización de la delgadez suele estar muy relacionada con la idea de éxito. Se caracterizan también por la rigidez cognitiva, relaciones sociales y exigencias académicas. Más rasgos de personalidad son la deficiente adquisición de identidad, baja autoestima, perfeccionismo, rasgos obsesivo-compulsivos, introversión, inseguridad, hipersensibilidad afectiva y rasgos de ansiedad generalizada. 4. Factores predisponentes. Dinámica familiar. Familias de clase media-alta Falta de comunicación intrafamiliar Conflictos conyugales Expectativas ideales 5. Factores predisponentes Sociodemográficos. Edad: adolescencia En países desarrollados Profesiones o hobbies, gimnastas, modelos, bailarinas… Modelo estético actual Influencia de los medios de comunicación Relaciones interpersonales Los factores desencadenantes sólo aumentan la probabilidad de los trastornos de la conducta alimentaria en personas con vulnerabilidad, entre estos factores se encuentran la dieta hipocalórica, la influencia cultural y posibles abusos sexuales sufridos. HechosdeHoy Escrito por Ángeles Álvarez A través de nuestro amigo Roberto Daniel Durán. ¡Gracias! La obsesión por adelgazar. (Foto: ikbenasha)