Copiat per Ammbar donada la seva importància, amb permís de Fòrum Clínic de l’Hospital Clínic de Barcelona

COM HE D’EXPLICAR AL MEU FILL QUE TINC TRASTORN BIPOLAR?

Els nens, encara que no preguntin, perceben que el seu pare o mare té algun problema. És molt positiu el fet d’aclarir dubtes sobre la seva malaltia ja que els nens són molt curiosos i es fan preguntes. Resolent els dubtes que puguin tenir, ajudem a disminuir el seu nivell de preocupació i ansietat.

RECOMANACIONS PER EXPLICAR LA MALALTIA ALS NENS

-Tindrem en compte el nivell evolutiu del nen per adaptar el llenguatge
-Esperarem que el nen tingui edat suficient per entendre el que significa tenir una malaltia del cervell, és millor esperar que el nen tingui uns 6 anys
-Explicar al nen que el trastorn bipolar és una malaltia del cervell, igual que la hipertensió o la diabetis. En aquest sentit, és útil comparar-lo amb les malalties físiques
-Podem explicar un conte perquè el nen ho entengui millor. Recomanem els contes “Fufu i l’abric verd” de FEAFES i “Els dimarts, el meu oncle i els extraterrestres” de l’Associació de Bipolars de Catalunya
-Dir-li al nen que la malaltia no és culpa seva, ja que els nens es poden sentir responsables per haver fet una cosa dolenta
-Explicar que no és una malaltia contagiosa
-Els nens en edat preescolar necessiten menys informació, s’enfoquen principalment en les coses que veuen. Per exemple, poden ser molt conscients que una persona està plorant
-Els nens d’edat escolar i els adolescents volen més detalls específics i li faran més preguntes
-El nen pot preguntar si ell també té o tindrà aquesta malaltia. Podem explicar que ara està sa i no té cap malaltia i que, només una petita part dels fills de persones amb aquesta malaltia la desenvolupen. Si ell desenvolupés la malaltia, els pares ho detectarien ràpidament i anirien al metge
Anaïs Barcelona

Comentari d’una persona particular.
Que necessitem  d’explicar a un nen amb 6 anys que el seu papa o mama té trastorn bipolar?. Ja creixerà i ho entendrà àmpliament i no li donarà importància. Els adults som més ximples que els nens. Als nens cal deixar-los que es rian, que juguin i siguin feliços.

Anaïs Barcelona:
Arriba una edat en què cal explicar als nens la malaltia per tranquil·litzar-los. Encara que no diguin res, són conscients dels problemes.