En Ammbar ens preocupen molt els joves, el futur de la societat. Però veiem que cada vegada més, estan caient en les xarxes d’una droga “admesa” per tots ja que no està prohibida i és fàcil d’adquirir: les begudes alcohòliques.
Per això ens hem posat mans a l’obra i hem trobat alguns articles molt interessants, per als quals el temps no té importància, per això eliminem els anys i publiquem el que creiem és interessant de llegir per tots, fins i tot ells mateixos. Avui publiquem el primer:

Consum d’alcohol
En l’actualitat assistim a una creixent demanda d’informació sobre els patrons de consum d’alcohol en la nostra societat, per la problemàtica social i personal que planteja. En aquests patrons adquireixen una major importància els associats a les pautes de consum de l’adolescència i joventut, que va augmentant, tant en nombre de begudes adquirides, com en el de la seva graduació alcohòlica.
L’accessibilitat dels joves a les begudes alcohòliques és cada vegada més gran, malgrat les prohibicions imposades de la seva venda a menors. L’edat mitjana d’inici en el consum d’alcohol entre els escolars, segons les dades de l’Enquesta sobre Drogues a la Població Escolar (Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues), és de 13.6 anys, i l’edat mitjana d’inici de consum setmanal se situa en els 14.9 anys, segons aquesta font les noies registren major prevalença de consum d’alcohol, encara que en quantitats menors. El 84.2% dels escolars ha consumit alcohol en alguna ocasió i el 43.9% consumeix almenys una vegada a la setmana. Pel que fa als episodis d’embriaguesa el 41% dels escolars s’han emborratxat en alguna ocasió i el 23.6% en l’últim mes.
Un 80% de les morts registrades entre adolescents es deuen a causes violentes i dins d’elles les relacionades amb drogues o alcohol representen el 50%, existint un major percentatge de suïcidis en els addictes a aquestes substàncies. A més, es consideren els factors familiars de gran importància en l’inici i curs clínic de l’addicció a l’alcohol i altres drogues, ja que fins a un terç dels nens tenen la seva primera oferta de consum de beguda alcohòlica dins l’ambient familiar, per la qual cosa la implicació de la família té gran importància en tot programa terapèutic.

Per què consumeixen?
La creença més compartida entre els diferents grups d’adolescents i joves, té a veure amb l’associació, segons la seva opinió, entre el consum d’alcohol i les “conseqüències positives” que aquest proporciona. Entre aquestes destaquen, segons ells indiquen, una potenciació de l’activitat psicofísica (alegria, eufòria, superació de la timidesa i retraïment, millorança de l’estat d’ànim, etc.), Possibilitat de diversió i integració dins del grup d’amics on la majoria consumeixen.
En la mesura que l’alcohol proporciona als joves una sèrie d’efectes o conseqüències positives, i el jove els interpreta com un benefici, aquests efectes es converteixen en motius de consum. La joventut, com a regla general, no associa el consum d’alcohol amb els problemes que d’ells poden derivar, ells esperen de l’alcohol canvis positius globals (facilitador d’expressivitat emocional, desinhibidor i potenciador de les relacions socials, etc.), I alhora no creuen que aquesta substància tingui conseqüències negatives, influint considerablement en un major consum durant el cap de setmana, on les relacions interpersonals s’intensifiquen. Per això anticipar els “efectes positius” i no les veritables conseqüències negatives, comporta que es produeixi un major consum social.
Aquesta consideració positiva cap a l’alcohol, fa que es consideri al mateix com una droga socialment acceptada i d’àmplia difusió, el que fa que els adolescents, en un ampli percentatge, no valorin l’alcohol com una droga i no considerin el seu consum com a porta d’ entrada cap a l’addicció a altres drogues, però hi ha diversos estudis que demostren tot el contrari i segons els quals és molt poc freqüent l’ús de cocaïna o heroïna, sense haver consumit anteriorment tabac, alcohol o cànnabis.
En resum, els motius principals que el món adolescent o juvenil usa per explicar el consum de begudes alcohòliques són:
• És una manera de “posar-se alegre”, “arribar al punt”.
• Forma de recerca d’afiliació, amb imitació de conductes, amb consum que de vegades s’imposa des del propi grup d’amics en què es participa.
• Pressió social, de vegades produïda des de la publicitat.
• Desinhibició, superació de la vergonya.
• El consum actuaria com un model d’imitació i expressivitat de l’edat adulta.

Què, quan i com consumeixen
Les pautes de consum en el món adolescent i juvenil han patit una sèrie de canvis durant els últims temps, ia més, s’han anat configurant unes característiques peculiars, pròpies d’aquest grup d’edat, allunyades del model adult i tradicional de consum.
Així podem destacar com a característiques principals d’aquest grup d’edat en la seva relació amb l’addicció alcohòlica:
Recerca de nous motius per al consum, destacant sobretot l’afectació en l’esfera psicoactiva de la personalitat. Evasió de la quotidianitat, aconseguida mitjançant l’embriaguesa, bevent més alcohol i de més graduació.
Concentració dels períodes de beguda durant el cap de setmana o períodes festius, amb increment de “borratxeres”, i el que això comporta com alteracions de l’ordre públic o accidents de trànsit.
Progressiu descens de l’edat d’inici de consum de begudes alcohòliques, que segons alguns estudis, es localitza sobre els 12 anys, tot i que és al voltant dels 16 anys on es produeix una modificació de les pautes de consum.
La cervesa (entre setmana) i les begudes d’alta graduació “combinats” (els caps de setmana) encapçalen el rànquing de begudes preferides entre els joves.
En l’entorn adolescent i juvenil el consum d’alcohol se sol produir fora de casa i en espais on es produeixen les relacions socials dels joves. Així mentre el consum es produeix en llocs on hi ha relacions entre iguals, hi ha una absència de consum en el context familiar.
Les creences predominants sobre l’alcohol continuen destacant els seus “efectes positius” com hem vist anteriorment, deixant els aspectes negatius “per als altres” (“això no em passarà a mi”).
En analitzar els efectes produïts pel consum d’alcohol és probable que el jove triï l’estimulació agradable, certa i instantània proporcionada pel mateix. D’aquesta manera es construeixen pensaments propis (“no tots els que beuen alcohol tindran una dependència física o psicològica” “no tots tenen accidents de cotxe”, “l’alcohol afecta els altres, que no controlen, però no a mi” .. .) que contribueixen a reforçar els efectes o idees positives.

Com actúar sobre el problema
És important no considerar de manera aïllada als joves del context social en què es desenvolupen, sinó a ambdós conjuntament, per tenir sempre present els respectius elements del sistema: joves, família, escola, i barri o municipi i actuar conjuntament sobre tots ells.
Així podíem considerar diferents actituds o pautes d’actuació davant del problema, entre els quals destacarien:
Dissenyar programes d’educació, en què s’incideixi no sobre els efectes negatius del consum alcohòlic, sinó sobre els efectes positius del no consum, aquest petit matís, faria que les mesures tinguessin una millor acollida general i una major eficàcia.
Orientar les actuacions en el nivell educatiu qüestionant i delimitant els efectes positius de l’alcohol, que és el conjunt de creences més desenvolupat. S’ha de partir d’una informació realista, que situï en el seu terme més just els “efectes reforçants” de l’alcohol, però que també mostri els seus límits. A més hi ha una sèrie de creences errònies sobre l’alcohol (augment de la potència sexual, manera de combatre el fred, o com a utilitat terapèutica), transmeses de generació en generació que necessiten ser desmuntades.
Desenvolupar programes d’entrenament en habilitats socials, per actuar principalment en la preadolescència, abans que s’instauri el consum habitual d’alcohol, per ajudar a aquesta població a fer front a l’enorme pressió que el grup exerceix sobre aquells que no beuen. Per a això s’ha de formar a professors del sistema educatiu, educadors de carrer, animadors socials, etc.
Cal utilitzar mesures eficaces que no tenen perquè ser les més costoses. Fer més barates les begudes no alcohòliques, ja que actualment és més barat consumir una beguda alcohòlica que un refresc, així com potenciar begudes exòtiques amb menor o nul contingut alcohòlic però “que entrin pels ulls” als joves.
Aconseguir imposar línies de treball que aconsegueixin que l’edat d’inici del consum habitual d’alcohol s’endarrereixi el màxim possible, la qual cosa tindrà una incidència important en la prevenció dels consums problemàtics de l’alcohol.
Formular objectius per evitar la desconnexió dels adolescents dels sistemes de context, sobretot educatiu, modificar les creences d’adolescents i joves sobre l’alcohol, treballant fonamentalment sobre les motivacions de consum, o dissenyar estratègies per reduir el màxim possible els diners que els joves porten a sobre els caps de setmana.
Actuar sobre els espais físics per on es mou la joventut, revisant el seu disseny. Així podem:
• Cedir llocs on creiem espais el més semblants als bars i posar-los en mans de grups o entitats no controlats per l’Administració, que els doni més llibertat.
• Estimular programes que comportin la presència d’educadors en llocs que ells freqüenten.
• Obligar els bars a crear espais allunyats de la barra i amb un volum de música reduït que permeti la comunicació i l’organització d’activitats atractives que concentrin el temps d’oci i diversió.
• Incidir en la importància de la família com a factor regulador del consum i com a mitjà d’informació.
• Finalment, estimular el debat entre les diverses forces polítiques per a la creació de diversos programes juvenils de control i prevenció de les addiccions.

Saludalia »Viure sa» Alcohol i joves