dimarts, abril 16, 2013
La discriminació de les persones que pateixen depressió és un fet habitual i constatat. Un recent estudi, del qual es parla en aquest article, aporta xifres esgarrifoses sobre això: el 79% dels afectats ha patit, almenys una vegada, algun tipus d’exclusió associat a la seva patologia mental i el 71% dels pacients afirma que vol amagar que la pateix.

Els experts alerten que patir discriminació empitjora el pronòstic de les malalties mentals i contribueix a l’aïllament social i professional dels malalts.

La depressió és un trastorn psicològic que genera molt sofriment als afectats. Tristesa, irritabilitat, falta d’energia i gana, problemes per dormir o per mantenir relacions sexuals i dificultats per treballar i per, en general, portar un ritme de vida adequat són alguns dels seus símptomes. A aquest patiment psicològic i físic cal sumar-li el que genera l’estigma.

Hi ha nombrosos estudis que assenyalen que l’estigma associat a aquesta malaltia mental encara segueix vigent. Segons una investigació de la Universitat Nacional d’Austràlia, un de cada cinc homes afirma que preferiria no treballar amb una persona que pateix depressió.

La causa cal buscar-la en els prejudicis que encara envolten a les persones amb depressió. “No treballen perquè no volen”, “Són febles”, “Eviten les responsabilitats de la vida”, “Només és qüestió de voluntat superar aquest problema”, etc. Aquestes opinions desfavorables es tradueixen en conductes com el rebuig social. Per això, a part de les repercussions que els pot generar en les seves relacions personals, molts es queixen que se senten exclosos en l’àmbit professional.

Amb depressió i estigma
Un estudi realitzat per investigadors de diversos països, i finançat per la Unió Europea, ha posat de manifest que els pacients amb depressió se senten discriminats.

Els científics van entrevistar 1.082 persones de 35 països que pateixen el trastorn. I els resultats han mostrat que el 79% havia patit algun tipus d’exclusió associat a la seva malaltia com a mínim un cop. Les conseqüències d’aquesta discriminació van ser que el 37% havia desistit d’iniciar una relació personal per aquest motiu.

En l’àmbit professional, la discriminació va ser la causa que el 25% no lluités per un lloc de treball. Com assenyala la Direcció General de Sanitat i Consumidors de la Unió Europea, “les persones que contracten treballadors poden discriminar aquells que tenen depressió, doncs temen que no puguin treballar adequadament”.

Depressió: conseqüències de no buscar un tractament
Els investigadors també van arribar a una altra conclusió: el 71% de les persones enquestades afirmava que desitjava amagar que patia el trastorn. L’estigma i la discriminació contribueixen a l’aïllament social i professional de moltes persones que pateixen aquesta malaltia.

Una altra de les greus conseqüències és que molts afectats no busquen tractament de cap tipus perquè no volen que ningú sàpiga que pateixen depressió. No volen sentir “febles” o “mandroses”, que és com les defineix l’estigma.

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida per combatre aquesta diferenciació durant la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre. Per tot això, la Direcció General de Sanitat i Consumidors de la Comissió Europea aconsella “reforçar la legislació per reduir la discriminació i promoure la inclusió social en tots els àmbits, com el lloc de treball, la llar, els centres acadèmics o els llocs de oci “.

Dades sobre la depressió
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la depressió és un trastorn mental freqüent que afecta més de 350 milions de persones al món. És la principal causa mundial de discapacitat i contribueix de forma molt important a la càrrega mundial de morbiditat. Afecta més a dones que a homes. Aquesta patologia psiquiàtrica pot arribar a fer-se crònica o recurrent i dificultar de forma sensible l’acompliment en el treball o l’escola i la capacitat per afrontar la vida diària. A més, en la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi (és la causa de prop d’un milió de morts cada any, la majoria per estar sense diagnosticar o sense tractament).

Si és lleu, es pot tractar sense medicaments, però quan té caràcter moderat o greu, són necessaris els fàrmacs i la psicoteràpia professional. Tot i que es disposa de tractaments eficaços per a la depressió, més de la meitat dels afectats a tot el món (i més del 90% en alguns països) no els reben.