A poc a poc us anirem explicant les nostres vivències.

Potser alguna vegada hagi escoltat, entri broma i seriosament , que algú “necessita un loquero”. Un núvol pejoratiu i carregat de prejudicis ha acompanyat a les malalties mentals des de segles enrere a l’extrem que en algunes èpoques de la història van ser sotmesos a tractes inhumans i vexacions diverses.

Tot i que actualment hi ha més informació sobre la salut mental encara persisteixen mites que moltes vegades limiten a les persones a l’hora de buscar ajuda.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com “un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat”.

Psiquiatres i psicòlegs consultats per La Nació coincideixen que la salut mental no es limita a l’absència de malalties mentals sinó que és un fenomen més complex .

“Qualsevol persona de qualsevol edat pot arribar a necessitar ajuda d’un professional en salut mental en algun moment de la seva vida. Cercar aquesta assistència no és signe de debilitat”, psicòloga Pilar Durán .

“Cal desterrar la idea que qui va a cita amb un psiquiatre o un psicòleg és un “boig”, ja que qualsevol persona en qualsevol moment de la vida pot arribar a necessitar ajuda professional en aquest camp”, ha destacat la psicòloga costarricence Pilar Durán , especialista en hipnosi clínica.
L’experta va destacar que qualsevol persona pot experimentar successos específics que alterin la seva salut mental com la mort d’un ésser estimat, un accident, una malaltia greu, un trencament amorós, un acomiadament laboral, entre d’altres.

“Lamentablement encara hi ha molts prejudicis, especialment en societats masclistes i discriminatòries com la nostra.
Tinc un pacient masculí que em demana sempre l’última cita de la nit i abans d’entrar al consultori s’assegura que ningú el vegi, ja que no vol que la gent s’assabenti que visita a una psicòloga”, ha declarat.

En el cas de malalties psiquiàtriques com depressió clínica, trastorn bipolar, ansietat, fòbies, esquizofrènia o psicosi, aquestes han de ser diagnosticades per un professional .
“Hi ha molts d’aquests patiments que tenen un fort component genètic, però també influeixen els aspectes ambientals” , va opinar el psiquiatre Luis Carlos Sancho.

I va concloure: “El més recomanable és no esperar-se a que el mal estigui molt avançat”.
La salut mental pot veure’s afectada per malalties psiquiàtriques com demències, esquizofrènia, depressió, autisme, trastorn bipolar, trastorn obsessiu-compulsiu, entre d’altres. No obstant això, les persones poden experimentar successos específics que poden desencadenar alguna crisi , per exemple, la mort d’un ésser estimat . Els factors ambientals han de ser sempre presos en compte.

Es recomana l’anomenada “higiene mental”, que és dedicar almenys 15 minuts diaris per aclarir la ment amb alguna activitat que gaudeixi fer: córrer , cuinar , ballar , nedar , llegir , passejar la mascota , entre d’altres.
Primer de tot, se suggereix verificar les qualitats de l’especialista. Abans d’acudir a una cita amb un psiquiatre o psicòleg assegureu-vos que sigui un professional acreditat i que estigui degudament inscrit al col·legi respectiu

ANDREA SOLANO B. – ACTUALITZAT EL 27 D’AGOST DE 2013 , LA NACIÓ
A través de Roberto Daniel Durán . Gràcies amic per intentar tenir-nos sempre al dia.

L’ansietat és un estat d’inquietud de caràcter difús que normalment la persona no pot explicar . Generalment quan es parla d’ansietat no es fa referència a un temor a quelcom concret que es troba fora de nosaltres mateixos sinó que la mateixa és l’expressió d’algun tipus de conflicte emocional intern.

A grans trets es pot parlar de dues tipologies d’ansietat : l’ansietat tret i l’ansietat estat . Quan es parla de l’ansietat tret ens referim a una persona que des d’èpoques molt primerenques de la seva vida ha sentit ansietat i aquesta s’ha convertit en una companya perenne al llarg de la vida (generalment aquestes persones tenen un temperament que les porta a actuar molt ràpid davant les més diverses situacions , són fàcilment excitables i els costa relaxar-se) . Al contrari , quan ens referim a l’ansietat estat és perquè hi ha algun esdeveniment (o conjunt d’ells) que fa que la persona respongui de manera ansiosa en moments puntuals de la seva vida.

La bona notícia és que l’ansietat es pot revertir, en moltes ocasions sense tenir la necessitat d’acudir als psicofàrmacs sinó a partir d’una sèrie d’estratègies molt senzilles.

1 . Pren-te temps per emprendre les tasques quotidianes. Moltes de les persones ansioses es mouen contínuament d’un lloc a un altr, mengen sense seure a taula , fan dues o tres coses a la mateixa vegada. El problema d’assumir el dia amb aquest estil precipitat rau en que el nostre cervell s’està retroalimentant constantment dels senyals que li envia el nostre cos, d’aquesta manera, l’agitació psicomotora a la qual ens sotmetem, li indica al cervell que estem apressats i ansiosos, la qual cosa fa que el deteriorament respongui augmentant els nivells d’ansietat. Quan enfrontem el dia amb ansietat i presses, estem creant un cercle viciós que genera més ansietat. Per això el primer pas per combatre l’ansietat se centra en disminuir el nostre ritme quotidià.

2 . Controla els moviments repetitius propis de l’ansietat. Quan ens sentim ansiosos tendim a jugar nerviosament amb els objectes que estan al nostre voltant, movem incessantment el peu, caminem d’un costat a l’altre … Aquestes conductes són percebudes pel nostre cervell i només contribueixen a augmentar l’ansietat. Per això, és important estar atents a l’aparició de les mateixes i aprendre a controlar-les de manera conscient. D’aquesta manera m’atreviria a dir que es pot reduir l’ansietat en un 20 %.

3 . No deixis tasques pendents. Una de les coses que augmenta el nostre estat d’ansietat és saber que tenim tasques pendents. En moltes ocasions simplement posterguem les tasques perquè no tenim ganes d’enfrontar-les però al final resulta que aquestes es van acumulant i es converteixen en una font innecessària de tensió. Quan t’enfrontes les tasques en la mateixa mesura que aquestes se’t van presentant, estarem eliminant de la nostra vida una font ansiògena.

4 . Aprèn a dir “no “. En moltes ocasions l’ansietat apareix perquè no sabem dir “no” i vam acabar omplint-nos de tasques que no ens permeten gaudir ni tan sols d’una hora lliure al dia. La persona amb tendència a l’ansietat ha d’aprendre a jerarquitzar, determinar quines són les tasques més importants i quins, definitivament, no mereixen la pena l’esforç . Hem de recordar que les relacions interpersonals i ajudar els amics és important de la mateixa manera que és ideal ser un treballador eficient, però per aconseguir això necessitem de la salut psicològica.

5 . Reserva una hora diària per dedicar-la a les activitats que més t’agradin. Amb molta freqüència les persones ansioses no dediquen temps a si mateixes i això els genera una frustració que la immensa majoria de les activitats quotidianes que realitzen no són del seu grat. Quan realitzem una tasca que realment ens agrada el nostre cervell allibera substàncies que no només ens fan sentir bé sinó que també ens relaxen.

6 . Canvia la teva manera de pensar. En moltes ocasions la persona ansiosa també és molt rígida en les seves idees, és perfeccionista i es preocupa massa pels esdeveniments futurs. La veritat és que usualment la preocupació pel que vindrà genera una gran quantitat d’ansietat i desassossec, temors que finalment no tenen cap fonament. Per controlar l’ansietat no n’hi ha prou amb regular els moviments del cos o amb emprendre les tasques d’una manera més pausada, és important aconseguir un canvi interior on acceptem que la vida és canviant i que podem errar però l’important és el camí , no la meta.

7 . Aprèn tècniques de relaxació o apunta’t a exercicis de Ioga o tai-txi. En certes ocasions les estratègies anteriorment descrites no són suficients per combatre l’ansietat perquè aquesta s’ha instaurat molt profundament en la nostra personalitat, llavors podem conjugar amb la pràctica d’exercicis físics com el ioga o el tai-txi, que beneficien el nostre organisme i a la mateixa vegada ens permeten retrobar la pau interior o per tècniques com la relaxació muscular progressiva o la respiració diafragmàtica.

Finalment , recorda que per combatre l’ansietat és vital que descobreixis quins són els agents estressants i que aprenguis a dominar les situacions que et generen tensió.

Compartit de Jesús Pascual Aparicio del Grup Amics amb EM.

Gràcies Jesús.

CNN en Espanyol transmetrà un programa especial sobre la salut mental i la violència el dissabte 3 d’agost a les 20.00 conduït per la doctora Marisa Azaret.

El debat sobre aquest tema sembla estar intensificant-se cada vegada més i fins i tot es parla que està directament relacionat als episodis amb violència amb arma de foc i fins terrorisme.

Què fa que una persona actuï violentament? En aquest especial s’exploraran tots els elements i raons que podrien portar a una persona a carregar contra altres o contra ells mateixos.

S’analitzarà l’origen de la violència en la societat i tot el que la ment pot revelar al respecte.

A més s’avaluarà com la música i les pel·lícules influeixen en això ja que segons molts, semblen glorificar la violència.

En aquest programa també es buscarà entendre el moment en què les guerres i la seva representació crua en les notícies, podrien fer-nos insensibles al sofriment.

Es buscarà també educar sobre la salut mental i la violència, per aconseguir entendre els problemes que això genera en les persones i famílies i per ensenyar-los a detectar senyals de violència i com prevenir-les.

Viu la Salut: salut mental i violència, aquest dissabte 3 d’agost a les 20.00 ia la 0.30 amb retransmissions el diumenge 4 d’agost a les 6.00, 9.30 i 18.00 i el dilluns 5 d’agost a les 5.30.

Notícies Argentines
31 juliol 2013 • 13:19

«La salut mental és cosa de tots: qualsevol de nosaltres podria ser pacient nostre». El missatge és contundent però no pretén espantar ningú, sinó implicar tota la societat en la difícil i no sempre evident tasca de «normalitzar» la situació dels malalts mentals. Va dir-ho José Antonio Larraz, psiquiatra i director mèdic de l’Hospital del Sagrat Cor – Serveis de Salut Mental de Martorell, que el passat diumenge 30 de gener al migdia va obrir les seves portes, com una activitat més proposada arran de l’exposició ‘Silencis forçats. Les persones i els trastorns mentals’ (al Centre Cultural de Martorell, fins el proper 6 de març), que pretén combatre l’estigma i la incomprensió que, en molts casos i encara avui, han de suportar els malalts mentals.

«No és ben bé una jornada de portes obertes perquè les portes del centre són sempre obertes: és més aviat un acte senzill perquè vegin l’hospital per dins», anunciava Larraz a la trentena de ciutadans encuriosits per descobrir el psiquiàtric del poble. Entre els assistents hi havia l’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, amb la seva senyora, Mercè Balagué; la regidora d’Ensenyament, Benestar Social i Salut, Mercè Morera; l’historiador local, Ferran Balanza, i la tècnica de museus, Montserrat Farreny. L’Alcalde va acabar agraint-li al director mèdic del centre no només la visita en sí, «sinó tota la feina que feu diàriament».

Ni sòrdid ni inquietant

L’acte va començar amb la projecció del publireportatge ‘Apostar por la salud mental’, que en quinze minuts repassa la vida de Sant Benet Menni, fundador de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. A continuació, Larraz va fer una petita introducció per prevenir els visitants sobre el que veurien i sobre l’objectiu de la jornada: demostrar que els psiquiàtrics no són ni sòrdids ni inquietants, que «són com qualsevol altre hospital». En cada pacient, va dir, «més que un cas hi veiem una persona a qui hem de sanar».

Les paraules del psiquiatra van donar pas a la visita guiada per algunes de les dependències d’aquest enorme hospital, especialitzat en salut mental i patologies de la gent gran, que anualment atén unes 2.000 persones, que hi passen temporades més o menys llargues, segons el tractament que precisin. Vet aquí, va destacar Larraz, la gran diferència entre els centres actuals, pensats per curar o pal·liar els trastorns mentals perquè els pacients puguin tornar a fer vida «normal» el més aviat possible, i els manicomis del passat, on s’hi confinava els malalts per protegir-los de la brutalitat de la societat, i viceversa.

Com un «balneari»

En poc més d’hora i mitja, els assistents van passar per una de les sis Unitats d’Hospitalització d’Aguts del centre, per la Unitat de Patologia Dual i, finalment, per la Unitat Sociosanitària. A la primera s’hi tracten els pacients psicòtics, amb trastorns afectius, de personalitat o adaptatius, en períodes que van de les 24 hores als dos anys, segons el cas. «Més del 50% acudeixen a nosaltres per iniciativa pròpia», va dir Larraz. Però també poden anar-hi derivats d’altres hospitals o, en casos especials, conduits per les forces de l’ordre.

A la segona, es fa front a les conseqüències de l’abús de drogues (alcohol, cocaïna, heroïna i cànnabis, en aquest ordre), i al perillós còctel resultant de la barreja d’aquestes conductes amb un trastorn mental previ o provocat pel consum de tòxics. La tercera unitat s’encarrega de les convalescències i la rehabilitació física de persones grans.

En acabar, un dels assistents va destacar «com n’arriba a ser de lluminós i espaiós, el centre», mentre una senyora puntualitzava que, a més, «es veu molt net», i una altra afegia que «sembla una mena de balneari». L’objectiu anunciat per Larraz al principi de la visita, doncs, s’havia complert. Això sí, per no ferir sensibilitats, i també per preservar la intimitat dels interns, durant el recorregut es va evitar al màxim el contacte amb les persones ingressades, així com el pas per la planta de les demències.

Publicat pel periodista Jordi Benavente al n º 1436 de l’Informador de Martorell

L’Hospital Sagrat Cor celebra l’acte “La capacitació en salut mental” amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

- Dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència durant la jornada

- L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Martorell i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials

Martorell, octubre de 2012. – El tractament mèdic no és l’únic factor necessari perquè una persona amb una malaltia mental pugui normalitzar la seva vida. La predisposició del malalt i la implicació i col·laboració de la família, professionals sanitaris i la societat en general són clau en el procés de capacitació de la persona.

Aquest ha estat un dels principals temes tractats a la jornada “La capacitació en salut mental”, organitzada per l’Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries, juntament amb l’Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord (AFASM), amb l’objectiu de plasmar la realitat de les persones que pateixen problemes de salut mental.

L’acte, que ha congregat, al Centre Cultural de Martorell, a persones afectades per una malaltia mental i familiars, ha estat presidit per l’alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, ​​Salvador Esteve i Figueres, i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials de l’Ajuntament de Martorell, Mercè Morera.

La capacitació d’una persona amb una malaltia mental per tal que pugui portar una vida normal allunyada de l’entorn psiquiàtric va més enllà del tractament farmacològic. “Sí bé aquest és especialment important quan el pacient es troba afectat pels símptomes més aguts de la malaltia, un cop s’ha aconseguit pal · liar aquesta simptomatologia, els factors interrelacionals, com l’actitud de la família o de l’entorn social, poden ser un obstacle o un element afavoridor d’aquest procés de recuperació “, explica José Antonio Larraz, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor.

L’especialista considera, en aquest sentit, que “cal que la família comprengui i aprengui a conviure amb la nova realitat, i que la societat doni l’oportunitat a aquestes persones de demostrar les seves aptituds”. “Cal fer un pas endavant i fugir dels tòpics encara vigents en l’imaginari col·lectiu com, per exemple, que malaltia mental és sinònim de perillositat o inutilitat”, afegeix. Per aconseguir una visió normalitzada de les persones amb una malaltia mental és essencial, tal com es va manifestar durant la jornada, conèixer la persona i veure-la no com a malalt mental, sinó com a persona “. “Només així es facilitarà el camí perquè l’afectat pugui deixar enrere el rol de malalt incapaç”, afirma el doctor Larraz.

Així mateix, l’acceptació d’un mateix amb les pròpies capacitats i limitacions és un aspecte bàsic a assolir per part de la persona afectada per una malaltia mental.

A més, “cal que la persona tingui la disposició d’exercir uns drets que se li han de reconèixer, com ara el respecte, la dignitat o l’oportunitat de demostrar les seves aptituds, però també d’assumir determinades obligacions”, explica el director mèdic l’Hospital Sagrat Cor.

No hem d’oblidar el paper essencial que juga el personal sanitari en aquest camí cap a la capacitació. “És bàsic que aquests professionals, a part d’utilitzar les tècniques mèdiques adequades, treballin la seva vessant més humana a partir d’escoltar, comprendre i donar suport a la persona afectada ia la seva família”, assegura Larraz.

Testimonis en primera persona

Com a exemple pràctic d’aquest procés de normalització, dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència en el marc de la jornada. Sota el pseudònim de “Princesa Inca”, Cristina ha escrit el llibre de poemes La dona precipici, on recull la seva vivència. Jardinera i estudiant de psicologia, va ser diagnosticada amb un trastorn bipolar. L’escriptura va ser un dels vehicles que la va ajudar a superar els estigmes que acompanyen les persones que pateixen el seu trastorn ia portar una vida totalment normal. Actualment, és col·laboradora del programa “La finestra” de la Cadena Ser

Mercedes, delineant de professió, casada i amb tres fills, va patir un brot psicòtic i se li va diagnosticar una esquizofrènia paranoide. Ella mateixa explica que “lluny d’enfonsar-me al pou de la malaltia, vaig lluitar per seguir endavant i normalitzar la vida gaudint de petits plaers com l’escriptura, la pintura, la música, etc.”. La seva experiència personal li ha servit per escriure el llibre Esquizofrènia i realitat.

Els dos testimonis assenyalen que el procés creatiu-artístic i literari-ha estat clau en el procés de recuperació de la normalitat de la seva vida.

Sobre Germanes Hospitalàries

L’Hospital Sagrat Cor de Martorell és un centre assistencial que ofereix atenció hospitalària en salut mental i sociosanitària, i disposa de més de vint equipaments comunitaris repartits pel territori català.

Aquests centres estan gestionats per la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, fundada l’any 1881 per Sant Benito Menni, membre de l’ordre de Sant Joan de Déu, María Josefa Recio i María Angustias Giménez Vera. Els tres fundadors van sentir la necessitat de crear una institució que donés resposta a la situació d’abandonament sanitari i d’exclusió social que vivien els malalts mentals de l’època, especialment les dones. El primer centre es va fundar a Ciempozuelos, a pocs quilòmetres de Madrid.