LUDOPATIA

El joc, pot definir-se com qualsevol activitat plaent que facilita l’adquisició de les habilitats necessàries per al desenvolupament òptim d’una persona.

La Ludopatia, és un trastorn de control dels impulsos, reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que el recull en la seva Classificació Internacional de Malalties l’any 1992.

La ludopatia, és una malaltia cerebral, que sembla ser similar a trastorns com l’alcoholisme i la drogoaddicció. És probable, que aquests trastorns, involucrin problemes amb la part del cervell compromesa amb comportaments com el menjar i el sexe.

Aquesta part del cervell es denomina, de vegades, el “centre del plaer” o via dopaminèrgica de la recompensa. En les persones que desenvolupen ludopatia, el joc ocasional porta al joc habitual. Les situacions estressants poden fer que els problemes de joc s’agreugi. La incidència del Joc patològic o ludopatia entre els alcohòlics és major que entre la població que no té cap problema d’addicció.

Les persones que pateixen de ludopatia, moltes vegades, se n’avergonyeixen i intenten que els altres no s’assabenten del seu problema. L’Associació Nord-americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) defineix la ludopatia com “el comportament que consta de cinc o més dels següents símptomes:

- Passar molt de temps pensant en el joc, com experiències passades o formes d’aconseguir més diners amb què jugar

- Necessitat d’apostar quantitats cada vegada més grans de diners per sentir excitació
- Haver tingut molts intents infructuosos per jugar menys o deixar de jugar
- Sentir-se inquiet o irritable en tractar de jugar menys o deixar de jugar
- Jugar per escapar dels problemes o de sentiments de tristesa o ansietat
- Apostar majors quantitats de diners per intentar recuperar les pèrdues prèvies
- Mentir sobre la quantitat de temps o diners gastada en el joc
- Cometre delictes per aconseguir diners per jugar
- Perdre la feina, una relació o oportunitats en els seus estudis o en la seva carrera a causa del joc
- Necessitat de demanar diners prestats per sobreviure a causa de les pèrdues ocasionades pel joc “.

Les fases de l’evolució de la malaltia són:

1. “Fase de guanys o aventurera”, el joc es veu com una activitat divertida i excitant, i sol unir-se a la famosa “sort del principiant”, ja que s’aconsegueixen alguns premis, i es forja la idea que es té una certa habilitat o sort especial “, la creixent excitació, fa que el jugador aposti cada cop més diners. La idea irracional subjacent és. “Controlo el atzar”, i això provoca una pujada de l’autoestima i l’admiració dels amics o entorn, amb la qual cosa ja comença el reforç positiu. Pot durar mesos o anys.

2. “Fase de Pèrdues”, amb l’objectiu d’aconseguir majors premis, cada cop el malalt arrisca més. Les pèrdues són fruit d’una “mala ratxa” i s’atribueixen a factors externs. Es comencen a demanar préstecs, els episodis de pèrdues no són tolerables, i se segueix apostant per recuperar el perdut. El aconseguir els diners fàcil, a través de préstecs, assegurances, fiances, vendes de coses ràpida, .., a causa del autoengany, (comú en totes les addiccions) ja es considera com un guany, i provoca aquesta sensació d’excitació o “pujada “, i les futures devolucions no són preocupants, ja que es creu que es guanyarà diners suficients per tornar sense problema. Es comença a mentir i estar menys temps amb la família, menys concentració i productivitat en el treball, moltes mentides i manipulació, autoengany i negació del problema.

3. “Fase de desesperació”, s’arriben a préstecs il·legals, intents de suïcidi, els problemes laborals són molt greus, i malgrat això, necessita jugar, fins i tot pot acudir a drogues o l’alcohol, per tapar els problemes i evadir-se.

4. “Fase de desesperança i abandonament”, és la fase final i el jugador ja llença la tovallola i segueix jugant malgrat haver-ho perdut tot. En aquest supòsit, ja és necessari un ingrés en un centre de tractament d’addiccions.

Els malalts addictes al joc, tendeixen a patir greus problemes econòmics, socials i legals, que poden abastar des de la fallida, el divorci, la pèrdua de la feina i fins i tot, passar un temps a la presó. L’estrès i l’excitació del joc, poden portar a atacs cardíacs, en persones en risc de presentar aquesta malaltia. El fet d’obtenir el tractament cognitiu-conductual que apliquem en Andasol, ajuda a prevenir i evitar aquests greus problemes. Igual que l’alcoholisme o la drogoaddicció, la ludopatia representa un trastorn crònic que tendeix a empitjorar si no el tracta.

Els ludòpates o jugadors patològics tenen altes taxes de prevalença de patir un trastorn de pànic. Es manifesten com una sensació de desrrealización, taquicàrdia, apnea, entumiment i formigueig acompanyat d’una sensació molt intensa de mort o desmai imminent.

El tractament de les persones amb addicció al joc comença amb el seu propi reconeixement del problema. Atès que la ludopatia s’associa a vegades amb la negació del problema, moltes vegades aquestes persones es neguen a acceptar que estan malaltes o que necessiten tractament. La majoria dels ludòpates comencen el tractament sota pressió exercida per altres, més que per haver acceptat voluntàriament la necessitat de tractament.

El nostre tractament inclou visites individuals i teràpies grupals, basades en el Model Minnesota, i centrades fonamentalment en el canvi de la conducta per aprendre a superar la malaltia. El tractament adequat, inclou pautes clares, amb un seguiment continu perquè el ludòpata, no senti la necessitat d’anestesiar les emocions amb el joc, i s’involucra molt a la família o entorn proper en el tractament.

De Andasol Centre terapèutic i de creixement emocional.