COM HE D’EXPLICAR AL MEU FILL QUE TINC TRASTORN BIPOLAR?

Els nens, encara que no preguntin, perceben que el seu pare o mare té algun problema. És molt positiu el fet d’aclarir dubtes sobre la seva malaltia ja que els nens són molt curiosos i es fan preguntes. Resolent els dubtes que puguin tenir, ajudem a disminuir el seu nivell de preocupació i ansietat.

RECOMANACIONS PER EXPLICAR LA MALALTIA ALS NENS

-Tindrem en compte el nivell evolutiu del nen per adaptar el llenguatge
-Esperarem que el nen tingui edat suficient per entendre el que significa tenir una malaltia del cervell, és millor esperar que el nen tingui uns 6 anys
-Explicar al nen que el trastorn bipolar és una malaltia del cervell, igual que la hipertensió o la diabetis. En aquest sentit, és útil comparar-lo amb les malalties físiques
-Podem explicar un conte perquè el nen ho entengui millor. Recomanem els contes “Fufu i l’abric verd” de FEAFES i “Els dimarts, el meu oncle i els extraterrestres” de l’Associació de Bipolars de Catalunya
-Dir-li al nen que la malaltia no és culpa seva, ja que els nens es poden sentir responsables per haver fet una cosa dolenta
-Explicar que no és una malaltia contagiosa
-Els nens en edat preescolar necessiten menys informació, s’enfoquen principalment en les coses que veuen. Per exemple, poden ser molt conscients que una persona està plorant
-Els nens d’edat escolar i els adolescents volen més detalls específics i li faran més preguntes
-El nen pot preguntar si ell també té o tindrà aquesta malaltia. Podem explicar que ara està sa i no té cap malaltia i que, només una petita part dels fills de persones amb aquesta malaltia la desenvolupen. Si ell desenvolupés la malaltia, els pares ho detectarien ràpidament i anirien al metge
Anaïs Barcelona

Comentari d’una persona particular.
Que necessitem  d’explicar a un nen amb 6 anys que el seu papa o mama té trastorn bipolar?. Ja creixerà i ho entendrà àmpliament i no li donarà importància. Els adults som més ximples que els nens. Als nens cal deixar-los que es rian, que juguin i siguin feliços.

Anaïs Barcelona:
Arriba una edat en què cal explicar als nens la malaltia per tranquil·litzar-los. Encara que no diguin res, són conscients dels problemes.