El consum de drogues, legals i il·legals, constitueix un problema de salut pública molt important. Els riscos i danys associats al consum varien per a cada substància.

A més, cal tenir en compte les variables personals com el grau de coneixement o experiència de l’usuari, la seva motivació, etc. i les propietats específiques de cada droga així com la influència dels elements adulterants.

El que fa que una addicció sigui una addicció nociva és que es torna en contra d’un mateix i dels altres. Al principi s’obté certa gratificació aparent, igual que amb un hàbit.

Però més d’hora que tard la seva conducta comença a tenir conseqüències negatives en la seva vida. Les conductes addictives produeixen plaer, alleujament i altres compensacions a curt termini, però provoquen dolor, desastre, desolació i multitud de problemes a mitjà termini.

Les conseqüències negatives associades a les addiccions afecten molts aspectes diferents de la vida d’una persona. Aquestes conseqüències són molt diverses i poden agrupar-se en dos grans grups:

Segons El TIPUS

Salut: el consum de drogues origina o intervé en l’aparició de diverses malalties, danys, perjudicis i problemes orgànic i psicològics. Per exemple: Hepatitis, Cirrosi, Trastorns cardiovasculars, Depressió, Psicosi, Paranoia, etc.

Salut psíquica: Els addictes solen patir una àmplia gamma de trastorns psicològics, com estats d’ànim negatius i irritabilitat, actituds defensives, pèrdua d’autoestima i intensos sentiments de culpa.

Salut Física: L’addicció sol comportar l’aparició de multitud de símptomes físics incloent trastorns alimentaris, úlcera, insomni, fatiga, més els trastorns físics i malalties provocades per cada substància en particular.

Social: Els addictes a drogues, sovint es veuen embolicats en agressions, desordre públic, conflictes racials, marginació, etc. Quan es comença a necessitar més a les drogues que a les altres persones poden arruïnar-ho, destruir les relacions íntimes i perdre les amistats. Es pot deixar de participar en el món, abandonar metes i plans, deixar de créixer com a persona, no intentar resoldre constructivament els problemes i recórrer a més drogues com a “solució”. L’abús de les drogues pot també perjudicar altres, per exemple : els diners amb què són pagades les drogues pot privar la família de satisfaccions vitals com menjar o roba. El discutir els problemes i situacions de l’addicció pot generar conflictes familiars. Les reaccions violentes a les drogues poden portar a l’usuari a cometre assalts i fins i tot assassinats. Si una dona embarassada pren drogues sense control mèdic pot ocasionar malformacions genètiques en el nou ser que està en gestió.

Legal: Abusar de les drogues és contra la llei. Els ofensors (tant els que experimenten com els que es dediquen al consum de drogues) corren el risc d’haver de pagar multes i/o ser empresonats. Un arrest pot significar vergonya, interrupció dels plans de vida, antecedents penals. Certes drogues poden desencadenar una violència incontrolable i conduir l’usuari a crims que són severament punibles per la llei.

Economia: donat l’ingent volum de diners que mou el mercat de les drogues i el narcotràfic, tant els consumidors com els països contreuen importants deutes, es creen bandes organitzades, es produeix desestabilització econòmica nacional, etc. L’ús continu de drogues pot ser molt car, ja que els seus costos s’eleven a centenars i, en ocasions, a milers de dòlars per any. Per sostenir el seu hàbit molts usuaris recorren al crim. En destinar la major part dels diners a comprar les drogues, tot just queden diners per a altres coses. Els estalvis s’esgoten i sol aparèixer l’endeutament. A vegades per poder sufragar les despeses de l’addicció es veu obligat a recórrer a activitats il·legals.

Relacions: La relació amb la família, amics o parella s’altera, apareixen discussions freqüents, desinterès sexual, la comunicació s’interromp, hi ha pèrdua de confiança, allunyament, etc.

Treball: Quan una persona té una addicció sol restar temps al seu treball per buscar la droga o recuperar-se del seu ús, sol arribar tard, hi ha menys productivitat, deteriorament de la qualitat del treball o pèrdua de la feina.

Conducta: Com aconseguir i utilitzar la droga s’ha tornat gairebé més important que cap altra cosa, els addictes es tornen egoistes i egocèntrics: no els importa ningú més que ells mateixos. .

Segons El NIVELL

Individual: són els danys experimentats pel propi consumidor de drogues.

Comunitat: el consum de drogues genera multitud de conseqüències negatives per a la família del drogodependent, sobre els amics, els veïns, etc.

Societat: en la societat produeix efectes sobre l’estructura i organització de la mateixa (augment de les demandes en els serveis de salut, increment de la inseguretat ciutadana per delictes contra la propietat, presència del crim organitzat a través de les xarxes de narcotraficants.

Efectes de la droga a la família: Amb freqüència els membres de la família cessen d’una acció ràpida funcional quan tracten de bregar amb els problemes produïts per la droga a un ésser estimat, alguns neguen que hi hagi algun problema, bloquejant els seus propis sentiments (de mateixa manera que l’addicte a la droga). Un altre dels membres de la família tracten d’encobrir els errors comesos per l’addicte a la droga. L’encobriment ocorre quan un membre de la família rescata l’addicte o l’ajuda en la obtenció de la droga. Un dels cònjuges potser tracti d’ocultar als fills l’addicció a la droga de la seva parella.

Els membres de la família que neguen que hi hagi un problema o permeten que l’addicte continuï amb l’ús de la droga es consideren codependents.

La droga pot controlar la vida de l’addicte i la conducta dels membres de la família i altres éssers estimats. La negació, l’encobriment i la codependència agreugen el problema. Els membres de la família han de buscar tractament per a la seva salut emocional i altres factors que giren al voltant del problema de la droga.