L’ansietat és un estat d’inquietud de caràcter difús que normalment la persona no pot explicar . Generalment quan es parla d’ansietat no es fa referència a un temor a quelcom concret que es troba fora de nosaltres mateixos sinó que la mateixa és l’expressió d’algun tipus de conflicte emocional intern.

A grans trets es pot parlar de dues tipologies d’ansietat : l’ansietat tret i l’ansietat estat . Quan es parla de l’ansietat tret ens referim a una persona que des d’èpoques molt primerenques de la seva vida ha sentit ansietat i aquesta s’ha convertit en una companya perenne al llarg de la vida (generalment aquestes persones tenen un temperament que les porta a actuar molt ràpid davant les més diverses situacions , són fàcilment excitables i els costa relaxar-se) . Al contrari , quan ens referim a l’ansietat estat és perquè hi ha algun esdeveniment (o conjunt d’ells) que fa que la persona respongui de manera ansiosa en moments puntuals de la seva vida.

La bona notícia és que l’ansietat es pot revertir, en moltes ocasions sense tenir la necessitat d’acudir als psicofàrmacs sinó a partir d’una sèrie d’estratègies molt senzilles.

1 . Pren-te temps per emprendre les tasques quotidianes. Moltes de les persones ansioses es mouen contínuament d’un lloc a un altr, mengen sense seure a taula , fan dues o tres coses a la mateixa vegada. El problema d’assumir el dia amb aquest estil precipitat rau en que el nostre cervell s’està retroalimentant constantment dels senyals que li envia el nostre cos, d’aquesta manera, l’agitació psicomotora a la qual ens sotmetem, li indica al cervell que estem apressats i ansiosos, la qual cosa fa que el deteriorament respongui augmentant els nivells d’ansietat. Quan enfrontem el dia amb ansietat i presses, estem creant un cercle viciós que genera més ansietat. Per això el primer pas per combatre l’ansietat se centra en disminuir el nostre ritme quotidià.

2 . Controla els moviments repetitius propis de l’ansietat. Quan ens sentim ansiosos tendim a jugar nerviosament amb els objectes que estan al nostre voltant, movem incessantment el peu, caminem d’un costat a l’altre … Aquestes conductes són percebudes pel nostre cervell i només contribueixen a augmentar l’ansietat. Per això, és important estar atents a l’aparició de les mateixes i aprendre a controlar-les de manera conscient. D’aquesta manera m’atreviria a dir que es pot reduir l’ansietat en un 20 %.

3 . No deixis tasques pendents. Una de les coses que augmenta el nostre estat d’ansietat és saber que tenim tasques pendents. En moltes ocasions simplement posterguem les tasques perquè no tenim ganes d’enfrontar-les però al final resulta que aquestes es van acumulant i es converteixen en una font innecessària de tensió. Quan t’enfrontes les tasques en la mateixa mesura que aquestes se’t van presentant, estarem eliminant de la nostra vida una font ansiògena.

4 . Aprèn a dir “no “. En moltes ocasions l’ansietat apareix perquè no sabem dir “no” i vam acabar omplint-nos de tasques que no ens permeten gaudir ni tan sols d’una hora lliure al dia. La persona amb tendència a l’ansietat ha d’aprendre a jerarquitzar, determinar quines són les tasques més importants i quins, definitivament, no mereixen la pena l’esforç . Hem de recordar que les relacions interpersonals i ajudar els amics és important de la mateixa manera que és ideal ser un treballador eficient, però per aconseguir això necessitem de la salut psicològica.

5 . Reserva una hora diària per dedicar-la a les activitats que més t’agradin. Amb molta freqüència les persones ansioses no dediquen temps a si mateixes i això els genera una frustració que la immensa majoria de les activitats quotidianes que realitzen no són del seu grat. Quan realitzem una tasca que realment ens agrada el nostre cervell allibera substàncies que no només ens fan sentir bé sinó que també ens relaxen.

6 . Canvia la teva manera de pensar. En moltes ocasions la persona ansiosa també és molt rígida en les seves idees, és perfeccionista i es preocupa massa pels esdeveniments futurs. La veritat és que usualment la preocupació pel que vindrà genera una gran quantitat d’ansietat i desassossec, temors que finalment no tenen cap fonament. Per controlar l’ansietat no n’hi ha prou amb regular els moviments del cos o amb emprendre les tasques d’una manera més pausada, és important aconseguir un canvi interior on acceptem que la vida és canviant i que podem errar però l’important és el camí , no la meta.

7 . Aprèn tècniques de relaxació o apunta’t a exercicis de Ioga o tai-txi. En certes ocasions les estratègies anteriorment descrites no són suficients per combatre l’ansietat perquè aquesta s’ha instaurat molt profundament en la nostra personalitat, llavors podem conjugar amb la pràctica d’exercicis físics com el ioga o el tai-txi, que beneficien el nostre organisme i a la mateixa vegada ens permeten retrobar la pau interior o per tècniques com la relaxació muscular progressiva o la respiració diafragmàtica.

Finalment , recorda que per combatre l’ansietat és vital que descobreixis quins són els agents estressants i que aprenguis a dominar les situacions que et generen tensió.

Compartit de Jesús Pascual Aparicio del Grup Amics amb EM.

Gràcies Jesús.

El funcionament de la memòria depèn de les connexions neuronals que es mantenen en el cervell. L’aprenentatge té lloc gràcies a la implicació d’uns cent mil milions de neurones. Quan el cervell rep una informació nova, els estímuls electroquímics passen a través d’aquestes cèl·lules nervioses promovent el desenvolupament de noves connexions neuronals.

La clau de la nostra memòria està en l’emmagatzematge. La nova informació es relaciona amb el conegut i així es van creant més connexions augmentant al seu torn la capacitat d’emmagatzematge. Quan millor i més organitzada tinguem la informació, més qualitat tindrà la nostra memòria.

L’estat d’ànim afecta la capacitat de la memòria

Quan travessa un moment feliç, la disposició per aprendre augmenta i també es recorda millor que s’ha après.
Si per contra estem travessant una situació difícil amb estrès excessiu, la memòria es veu afectada de manera negativa. El mateix passa en casos de depressió i ansietat.
Cal tenir en compte que l’augment d’adrenalina en l’estrès afavoreix l’aprenentatge, però si aquest és excessiu, o hi ha ansietat, la informació no es consolida.
En casos d’estrès emocional es veu particularment afectada la memòria a curt termini

Altres causes de pèrdua de memòria

La malaltia cerebral i els traumatismes poden ser causes de pèrdues greus de memòria.
La incapacitat per recordar fets immediatament anteriors a un fort cop al cap es coneix com amnèsia retrògrada.
L’alcoholisme crònic també donar lloc a estats que ocasionen llacunes, o pèrdues de la memòria recent.
L’alzheimer i altres formes de demència i atacs cerebrals també suposen el deteriorament de la memòria a curt termini.

Com es creen els records

Registre. La informació percebuda pels sentits s’emmagatzema per poder interpretar.
Consolidació. La memòria recent funciona per temps limitat. Mitjançant repetició o associació es consolida.
Recordo. Si la informació ha estat emmagatzemada de forma eficaç es podrà recordar a voluntat.

De suplments.com

Directori

Universitat Illinois
Emotion
Estats Units
Nicole Llewellyn

MADRID, 13 May. (EUROPA PRESS) -

Una nova investigació suggereix que la forma de regular les emocions, en els mals temps i en els bons, pot influir en patir ansietat o la gravetat de la mateixa, segons un estudi que es publicarà a la revista ‘Emotion’.

En una sèrie de qüestionaris, els investigadors van demanar a 179 homes i dones que expliquessin la manera com manegen les seves emocions i com de ansiosos se senten en diverses situacions.

L’equip va analitzar els resultats per veure si les diferents estratègies emocionals es van associar amb més o menys ansietat. L’estudi revela que els que participen en una estratègia de regulació emocional anomenada reavaluació, que consisteix a examinar un problema d’una manera nova, van tendir a patir menys ansietat social i menys ansietat en general que aquells que eviten l’expressió dels seus sentiments.

“Quan alguna cosa passa, cal veure el problema amb una llum més positiva, un got mig ple en comptes de mig buit”, va explicar la estudiant graduada de la Universitat d’Illinois (Estats Units) Nicole Llewellyn, qui va dirigir la investigació amb el professor de Psicologia Florin Dolços, una filial de l’Institut Beckman d’Illinois.

Aquest expert afegeix que aquesta opció suposa replantejar i avaluar el que ha passat i pensar quins són els aspectes positius, com un repte estimulant i no un problema.

Els participants de l’estudi que van utilitzar regularment aquest enfocament reconèixer tenir un nivell d’ansietat menys greu que els que tendeixen a reprimir les seves emocions.

“L’Organització Mundial de la Salut prediu que per al 2020, l’ansietat i la depressió, que tendeixen a coocurrir, estaran entre les causes més freqüents de discapacitat al món, només després de la malaltia cardiovascular”, va destacar Dolços, qui ha apuntat també que aquesta patologia porta associat “un gran cost”.

Tanmateix, va reconèixer que no tota l’ansietat és dolenta, ja que la de baix nivell pot ajudar a mantenir el tipus d’enfocament que es fa de les coses.

Segons Dolços, la supressió o tapar les emocions també pot ser una bona estratègia en una situació a curt termini, per exemple, quan el cap crida al seu empleat, com una actitud sempre positiva pot ser perillosa, fent que una persona ignori els seus problemes de salut, per exemple, o participi en conductes de risc.

Estudis anteriors havien trobat que les persones que s’inclinaven temperamentalment per centrar-se en fer que succeeixin coses bones eren menys propenses a patir d’ansietat que els que se centren en evitar que passin coses dolentes, segons Llewellyn.

Però no hi havia investigacions que expliquessin com aquesta diferència d’enfocament es traduïa en conductes que la gent podia canviar, mentre que el nou estudi explica les estratègies que contribueixen a que una persona tingui més o menys ansietat.

Què és la FÒBIA SOCIAL?

Publicat per Edith el abril 30, 2013 a les 4:00 am Veure bloc

La fòbia social és una por intensa d’arribar a sentir-se humiliat en situacions socials, especialment d’actuar de tal manera que es col·loqui un en una situació vergonyosa davant les altres persones. Freqüentment és hereditària i pot estar acompanyada de depressió o alcoholisme. Comença al principi de l’adolescència o encara abans.

La fòbia social afecta el 15% de la població, és un trastorn d’ansietat altament tractable

Situacions temudes per persones que pateixen Fòbia social:

-Parlar en públic
-Actuar davant d’una audiència
-Escriure o signar davant d’una persona
-Usar serveis públics (bar, cinema, banys públics)
-Entrar a llocs on hi ha gent asseguda
-Mirar als ulls de l’altre (sobretot del sexe oposat)
-Ser el centre d’atenció
-Participar en reunions:
-Iniciar una conversa
-Mantenir una conversa
-Proposar o acudir a cites
-Parlar amb persones d’autoritat
-Assistir a festes
-Parlar per telèfon
-Conèixer gent nova
-Parlar amb estranys
-Donar o defensar les pròpies opinions
-Expressar desacord
-Fer una reclamació
-Fer o acceptar compliments

Símptomes físics més freqüents en persones que pateixen fòbia sòcia:

-Rubor-Sonrojamiento

-Tensió muscular

-Sudoració
-Boca seca
-Palpitacions-Taquicàrdia
-Sensació d’opressió al cap
-Cefalea
-Molèsties gastrointestinals (buit a l’estómac, diarrea)
-Tremolors (mans-veu)
-Calfreds
-Urgència urinària

Símptomes cognitius, pensaments que presenta la persona que pateix fòbia social:

-El nucli central de la fòbia social és la por a l’avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o criticat pels altres.

-Creences:

-No saber comportar-se d’una manera adequada o competent,
-Ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid
-Por a manifestar símptomes d’ansietat.
-Pensaments negatius:
- “Faré el ridícul”
- “Quedaré bloquejat i no sabré que dir”
- “Segur que no els interessa la meva opinió”
- “S’adonaran del nerviós que estic”
- “Creuran que sóc tonto, s’estaran rient de mi”

Reaccions conductuals, comportaments que presenten les persones que pateixen fòbia social:

-Evitació-escapament de les situacions temudes: la persona deixi de realitzar les situacions a les que li té por. Al principi estalviarà el sofriment ansiós, però inevitablement als pocs minuts s’agreujarà el component cognitiu del trastorn.

-Conductes protectores per atenuar l’ansietat: davant la por al rubor el deixar-se la barba, el maquillar en excés, utilitzar grans ulleres solars, o un cabell llarg i dirigit cap a la cara, davant la por a tremolar col · locar les mans a les butxaques o darrere, en les reunions s’abstindran de formular preguntes, beuran sense parlar, o si parlen ho faran sense aixecar la mirada.

Encara que aquest trastorn freqüentment es confon amb timidesa, no són el mateix. Les persones tímides poden sentir-se molt incòmodes quan estan amb altres persones, però no experimenten l’extrema ansietat al anticipar una situació social i no necessàriament eviten circumstàncies que les facin sentir cohibides. En canvi, les persones amb una fòbia social no necessàriament són tímides. Poden sentir-se totalment còmodes amb altres persones, però en situacions especials, com donar un discurs, poden experimentar intensa ansietat.

La fòbia social trastorna la vida normal, interferint amb una carrera o amb una relació social. Per exemple, un treballador pot deixar d’acceptar un ascens en el seu treball per no poder fer presentacions en públic. La por a un esdeveniment social pot començar setmanes abans i els símptomes poden ser esgotadors.

Aproximadament el 80% de les persones que pateixen aquest trastorn troben alleujament als seus símptomes quan reben un tractament de teràpia cognitiu-conductual, de medicaments, o una combinació d’ambdós.

Llic M. Elízabeth González Montaner
Font: www.psicoterapia-en-xarxa-salut-psíquica

Terra

dimecres 24 abril, 2013

La presència de problemes psicològics està latent en qualsevol persona, per això, és recomanable crear vincles afectius amb la família, els amics i la parella, que és un dels factors de protecció per assolir benestar i qualitat de vida, segons l’Institut Mexicà del Segur Social (IMSS).

Les unitats esportives, centres de vacances, parcs, etc., Són espais recreatius on es realitzen diverses activitats com esport, aprenentatge d’habilitats i coneixements, que també són accions que prevenen malalties mentals o disminueixen el risc de manifestar-les.

El cap de Departament Clínic de l’Hospital Regional de Psiquiatria “Doctor Héctor Tovar Acosta”, Alejandro Córdova Castañeda, va explicar que la salut mental és el benestar que involucra les accions de pensar, sentir i actuar, que garanteixen a la persona una qualitat de vida satisfactòria i les tres afeccions psicològiques més freqüents són: els trastorns per consum de substàncies, l’ansietat i la depressió.

El psiquiatre va destacar que és comú que un pacient depressiu no busqui atenció, fins i tot pot trigar entre tres i set anys a adonar-se o acceptar el seu estat, per això, és important que familiars i amics propers a la persona detectin canvis d’ànim i el motivin a rebre tractament amb professionals.

Per evitar conseqüències greus i aconseguir superar qualsevol patiment mental, va dir que és important acudir oportunament per atenció mèdica per restablir les seves activitats en el menor temps possible, mitjançant tractaments amb fàrmacs i suport psicològic que coadjuven a la superació del problema.

L’especialista va considerar que la depressió és un problema de salut pública que es pot presentar en qualsevol edat, però, és entre els 25 i 50 anys d’edat quan hi ha major risc de manifestar aquest mal, que té el seu origen en causes psicològiques, socials o biològiques.

Córdova Castañeda va dir que hi ha criteris que faciliten el diagnòstic de la depressió, entre ells la pèrdua de l’interès en activitats, alteracions del son, principalment insomni, augment o disminució de pes corporal per variacions en la gana, inhibició de la resposta sexual, apatia, sentiments de culpa, minusvalidesa, autodevaluación, autoretret, desesperança i tendències suïcides.

Font: Terra