Inauguració de l’Exposició de Isabel Romagosa Jou

mariajesus — Fri, 03 Jun 2016 22:55:10 +0000

2 d’Abril, Dia Mundial de conscienciació sobre l’Autisme

mariajesus — Sat, 02 Apr 2016 17:27:49 +0000

Avui 2 d’Abril Dia Mundial de l’Autisme, en què hi ha una mena de “guerra” entre pares i professionals, almenys a Catalunya, sobre com educar una persona amb autisme, nosaltres recordem les paraules del gran professional absent, Àngel Riviere, que segueixen tenint la mateixa vigència que quan ell les va exposar, perquè recordem que cada persona és un món diferent pel que el principal és que s’atengui segons les seves necessitats, primant la seva felicitat.
I recordar a les persones que segueixen sense posar-se d’acord, amb el que comporta sobretot per a pares i familiars de desassossec, que l’important és sumar, que es deixin de tants debats que estan creant un gran mur de separació entre tendències educatives i es posin d’acord en el que tenen de comú, que segur que és molt i sobretot pensin en el veritablement important LES PERSONES DIAGNOSTICADES AMB AUTISME.
Vint frases, vint realitats sobre les persones amb autisme que Ángel Riviere va plasmar en “Els 20 conceptes fonamentals”.
1. Ajudeu-me a comprendre el meu entorn. Organitza el meu món i facilítame que anticipi el que succeirà. Dóna’m ordre, estructura i no caos.
2. No t’angoixis amb mi, perquè fas que també m’angoixi. Respecta el meu ritme. Sempre podràs relacionar amb mi si comprens les meves necessitats i la meva manera especial d’entendre la realitat. No et deprimeixis, el normal és que avanci i em desenvolupi cada vegada més, encara que de vegades tingui alguns retrocessos.
3. No em parlis gaire, ni tampoc ràpid. Les paraules són “aire” que no pesa per a tu, però poden ser una càrrega molt pesada per a mi. Moltes vegades no són la millor manera de relacionar-te amb mi.
4. Com altres nens i adults, també necessito compartir el plaer i m’agrada fer les coses bé, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fes-me saber, d’alguna manera, quan he fet les coses bé i ajudeu-me a fer-les sense errors. Quan tinc massa errors em passa igual que a tu: m’irrito i acabo per negar-me a fer les coses.
5. Necessito més ordre del que tu necessites, que el mitjà sigui més predictible del que tu requereixes. Hem de negociar els meus rituals per conviure.
6. Em resulta difícil comprendre el sentit de moltes de les coses que em demanen que faci. Ajudeu-me a entendre-ho. Tracta de demanar-me coses que puguin tenir un sentit concret i desxifrable per a mi. No permetis que m’avorreixi o romangui inactiu.
7. No m’envaeixes excessivament. A vegades, les persones són massa imprevisibles, massa sorolloses, massa estimulants. Respecta les distàncies que necessito, però sense deixar-me sol.
8. El que faig no és contra tu. Quan tinc una rebequeria o em colpeig, si destrueixo alguna cosa o em moc en excés, quan m’és difícil atendre o fer el que em demanes, no estic tractant de fer-te mal. Ja que tinc un problema d’intencions, no em atribueixis males intencions. Batallo per entendre el que està bé i el que està malament.
9. El meu desenvolupament no és absurd, encara que no sigui fàcil d’entendre. Té la seva pròpia lògica i moltes de les conductes que anomenes “alterades” són formes d’enfrontar el món des de la meva especial forma de ser i percebre. Fes un esforç per comprendre.
10. Les altres persones són massa complicades. El meu món no és complex i tancat, sinó simple. Encara que et sembli estrany el que et dic, el meu món és tan obert, tan sense embuts ni mentides, tan ingènuament exposat als altres, que resulta difícil penetrar en ell. No visc en una “fortalesa buida”, sinó en una plana tan oberta que pot semblar inaccessible. Tinc molta menys complicació que les persones que es consideren normals.
11. No em demanis sempre les mateixes coses ni m’exigeixis les mateixes rutines. No has de fer-te tu autista per ajudar-me. “L’autista sóc jo, no tu!”
12. No només sóc autista. També sóc un nen, un adolescent o adult. Comparteixo moltes coses dels nens, adolescents o adults als quals anomenen “normals”. M’agrada jugar i divertir-me, vull als meus pares i a les persones properes, em sento satisfet quan faig les coses bé. És més el que compartim que el que ens separa.
13. Val la pena viure amb mi. Puc donar-te tantes o més satisfaccions que altres persones, encara que no siguin les mateixes. Pot arribar un moment en la teva vida en què jo, que sóc autista, sigui la teva major i millor companyia.
14. No m’agredeixes químicament. Si t’han dit que he de prendre una medicació, procura que sigui revisada periòdicament per l’especialista.
15. Ni els meus pares ni jo tenim la culpa del que em passa. Tampoc la tenen els professionals que m’ajuden. No serveix de res que es culpin els uns als altres. De vegades, les meves reaccions i conductes poden ser difícils de comprendre o afrontar, però no és per culpa de ningú. La idea de “culpa” no produeix més que sofriment en relació amb el meu problema.
16. No em demanis constantment coses per sobre del que sóc capaç de fer. Però demana-m’ho el que puc fer. Dóna’m ajuda per ser més autònom, per comprendre millor, però no em donis ajuda de més.
17. No has de canviar completament la teva vida pel fet de viure amb una persona autista. A mi no em serveix de res que tu estiguis malament, que et tanquis i et deprimeixis. Necessito estabilitat i benestar emocional al meu voltant per estar millor. Pensa que la teva parella tampoc té culpa del que em passa.
18. Ajuda-me amb naturalitat, sense convertir-lo en una obsessió. Per poder ajudar-me, has de tenir els teus moments en què reposes o et dediques a les teves pròpies activitats. Acosta’t a mi, no te’n vagis, però no et sentis com sotmès a un pes insuportable. En la meva vida, he tingut moments dolents, però puc estar cada vegada millor.
19. Acéptame com sóc. No condicionis la teva acceptació a que deixi de ser autista. Sigues optimista sense fer-te “novel·les” o “castells en l’aire”. La meva situació normalment millora, encara que per ara no tingui curació.
20. Encara que em sigui difícil comunicar-me o no comprengui les subtileses socials, tinc fins i tot alguns avantatges en comparació amb els que anomenen “normals”. Em costa comunicar-me, però no sòl enganyar. No comprenc les subtileses socials, però tampoc participo de les dobles intencions o els sentiments perillosos tan freqüents en la vida social. La meva vida pot ser satisfactòria si és simple, ordenada i tranquil·la. Ser autista és una manera de ser, encara que no sigui el normal o esperat. La meva vida com autista pot ser tan feliç i satisfactòria com la teva “normal”. En aquestes vides, podem arribar a trobar-nos i compartir moltes experiències.

Traient murs: Gràcies Vicky Luengo!

mariajesus — Fri, 26 Feb 2016 23:21:20 +0000

Vicky Luengo, la jove actriu, ens va visitar el passat dilluns dia 22 de febrer. Vam poder comprovar que a més a més de les seves dots interpretatives, té una gran qualitat humana i gran facilitat per a expressar els seus coneixements de forma natural i assequible per a un auditori tan divers com en aquest cas els components del taller de lectura d’Ammbar.

Ella ens va donar una classe magistral que va superar les nostres expectatives.

Ens va dir i va posar en pràctica amb nosaltres, tècniques per facilitar l’aprenentatge memorístic, com per exemple, a més de la repetició sempre necessària, afegir altres sentits o moviments per aconseguir-ho.

També ens va ensenyar a treballar l’actitud davant la “por escènica” que ens pot arriba a passar tant al llegir en públic com davant la decisió de prendre la paraula.

Vicky ens va mostrar com es realitzen diferents exercicis de preescalfament abans de sortir a actuar i en el nostre cas, sobretot abans de les Festes lectores, on vam rebre a convidats i … el millor és que els vam fer tots sota la seva supervisió.

Finalment ens va ensenyar exercicis nasals, amb la llengua i de dicció.

En resum, vam passar una bona tarda per tot l’après en tan poc temps i sobretot en la millor companyia. Ara ens queda posar-ho en pràctica, amb la tranquil·litat que ens dóna saber que Vicky ens ha promès tornar si la necessitem.

Gràcies amiga!

El somni es va fer realitat

mariajesus — Sun, 21 Feb 2016 21:13:23 +0000

Vicky Luengo, artista convidada

mariajesus — Sat, 20 Feb 2016 22:07:08 +0000

Vicky Luengo és actriu per vocació tenint experiència en teatre, cinema i televisió… La seva trajectòria com a actriu la podeu mirar a la seva pàgina web. (http://www.vickyluengo.com/)

El passat dia 21 de febrer va acabar l’obra que representava en un teatre barceloní i actualment la podeu veure a La Riera, una telenovel·la catalana que s’emet a través del canal autonòmic TV3 de la Televisió de Catalunya.

Cal seguir endavant…

mariajesus — Wed, 28 Jan 2015 22:40:13 +0000

En poques paraules ens anima a sortir de nosaltres mateixos, ens demana que siguem capaços de prendre les regnes de les nostres vides de manera positiva i incloure’ns en la societat.

Atreveix-te a caminar encara que sigui descalç.
A somriure encara que no tinguis motius.
A ajudar als altres sense esperar aplaudiments.

AMMBAR - Associació de malalts mentals de Barcelona