Ella ens va donar una classe magistral que va superar les nostres expectatives.

Ens va dir i va posar en pràctica amb nosaltres, tècniques per facilitar l’aprenentatge memorístic, com per exemple, a més de la repetició sempre necessària, afegir altres sentits o moviments per aconseguir-ho.

També ens va ensenyar a treballar l’actitud davant la “por escènica” que ens pot arriba a passar tant al llegir en públic com davant la decisió de prendre la paraula.

Vicky ens va mostrar com es realitzen diferents exercicis de preescalfament abans de sortir a actuar i en el nostre cas, sobretot abans de les Festes lectores, on vam rebre a convidats i … el millor és que els vam fer tots sota la seva supervisió.

Finalment ens va ensenyar exercicis nasals, amb la llengua i de dicció.

En resum, vam passar una bona tarda per tot l’après en tan poc temps i sobretot en la millor companyia. Ara ens queda posar-ho en pràctica, amb la tranquil·litat que ens dóna saber que Vicky ens ha promès tornar si la necessitem.

Gràcies amiga!

Seguirem amb les activitats puntuals de “Conferències de Metges”, “Cinefòrums”, “Festes de convivència”, “Conferències En Primera Persona” i com una cosa nova per a aquest any la realització de “Excursions culturals”, de la qual cosa anirem informant puntualment .
Podeu posar-vos en contacte a través del mòbil 620.970.935, en horari de 10 a 19h. de la tarda.
I en la següent adreça de correu electrònic: correu@ammbar.org

Era el primer dia d’una nova activitat: Les xerrades “En Primera Persona”.

Comptàvem per aquesta inauguració amb la participació de la nostra amiga Eva Hernández.
Ella ens anava a explicar com havia estat la seva vida fins a l’actualitat i com amb un objectiu seguia amb la mateixa il·lusió que tenia des de petita.

Tots estàvem molt nerviosos, “vam tirar la casa per la finestra”, convidant a les autoritats municipals del districte en què estem radicats i a altres relacionades amb el món de la discapacitat. Era ¡nostra primera vegada!

El marc no podia ser millor ja que va tenir lloc a la residència Sagrada Família de Sanitas, a Barcelona, on el director es va bolcar en ajudar-nos. Vam estar a la biblioteca de l’esmentat centre, amb tots els mitjans posats al nostre servei. Va ser un dia per al record amb alegria i emoció.

Vam començar presentant fugaçment a l’Associació i seguidament fent una introducció de l’acte per part d’una amiga de l’Associació, a la qual estem molt agraïts, la Sra Mayte Ruiz, presidenta de l’Associació Asendi NB:

“Avui inaugurem una activitat molt important que porten des de fa mesos preparant-la. Que és similar als llibres vivents dels països nòrdics, que han recuperat la tradició de la transmissió oral per fomentar els valors humans, que en aquesta societat dominada per les noves tecnologies estan desapareixent…
Tenim una gran amiga en comú que és bibliotecària, que en assabentar-se de la idea, immediatament les va relacionar. Des d’Ammbar li volen expressar les gràcies a Elvira, per fer-los sentir especials”.

Una activitat amb la qual volem propagar la nostra idea que si tens un objectiu i lluites per ell, aconseguiràs arribar a la meta: en el nostre cas sortir de la malaltia mental.

Per això les persones que vindran a parlar-nos sempre seran un exemple per a nosaltres, persones que possiblement no tinguin cap relació amb les malalties mentals, però que per les dificultats que la vida ha posat en el seu camí eren preses fàcils d’elles, i només amb un objectiu clar han sabut vèncer, un objectiu diferent per a cada persona, perquè està clar que no tots som iguals.

Avui presentem a Eva: És una noia jove però amb un gran bagatge vital. Va néixer a Sant Boi de Llobregat fa 20 anys.

Aquest va ser el començament, comptat ara amb tot detall, per a les persones que van voler venir però no van poder fer-ho.

Seguidament Eva ens va sorprendre amb el relat de la seva vida d’una manera que ens va arribar a emocionar a totes les persones presents, per la manera tan normalitzada de presentar la seva breu però intensa història i la manera tan casual de presentar-la, amb detalls que li treien intensitat a les seves paraules i ens feien somriure…

Com que no sabem reproduir el que va dir, a més que mai la podríem imitar per la bona feina feta, direm en poques paraules un petit resum: va patir un càncer als tres anys , es va quedar cega pel tractament de quimioteràpia i radioteràpia que la van sotmetre per salvar-li la vida … de les seves paraules ens va impressionar una vivència de la seva infantesa que li sol passar a molts nens, la por a la foscor, que fa que molts d’ells els demanin als pares que els deixin el llum encès fins que es dormin… doncs ella, ja no va tenir la llum … ni de dia ni a la nit.
Va comptar com és filla d’una mare coratge, que l’ha animat sempre a caminar autònoma per la vida…

Les seves peripècies a l’escola primària, i els seus problemes a la secundària, sempre pensant que tot li va passar per desconeixement cap a la ceguesa i perquè ella mateixa estava en una edat difícil per a tots els humans: l’adolescència.

I el més important arribats a l’ edat actual, el comprendre millor als altres i a si mateixa, i sobretot l’haver estat capaç de ser autònoma per desplaçar-se per Barcelona, ella que viu en una ciutat limítrofa, ara està estudiant a la Universitat de Barcelona, ​​on fa Treball Social.

El seu objectiu en la vida és ser cantant, però com té els peus a terra està estudiant per tenir una altra alternativa de vida, atès el difícil que és entrar en el món de la música.

En els vídeos, ja publicats , podeu escoltar-la. S’explica com si ho hagués fet tota la vida… i amb les paraules adequades per definir el que volia dir en cada moment.

Va acabar cantant unes cançons que ens van agradar a tots, per a una d’elles li va demanar a un parell d’amics que li fessin els cors i va ser emocionant veure’ls i més perquè és una amistat que ha perdurat al cap de molts anys, atès que són amics des la infància.

Finalment va cantar “la nostra cançó”, una cançó composta música i lletra per Eva Hernández per a Ammbar. Una cançó dedicada als malalts mentals, que en uns dies publicarem. Aquesta cançó la coregem entre tots els presents…

Aquestes paraules són nostres:
Eva sempre va voler cantar i aquesta il·lusió l’ha portat a fer-ho en tots els llocs pels quals ha passat, posant un gran sentiment en això. Una anècdota, de petita quant sortia al pati d’esbarjo el primer que feia era posar-se a cantar, transmetent alegria per tot arreu. Li pujava l’ànim a qualsevol perquè sempre va cantar molt bé i ho segueix fent.

Segueix estudiant per millorar la seva veu i per conèixer tot el necessari a nivell musical. A més de que té un gran talent com a cantautora.

És una fervent seguidora de la cantant Rosa López, de la qual és amiga.

Per finalitzar li vam donar un quadre amb el nostre anagrama en relleu i el text de la nostra associació en braille , la petició la vam fer al CRE Barcelona de l’ONCE i ells, amb molt de gust, ens van fer, doncs per a nosaltres no tenia sentit regalar un quadre llis a una persona que percep amb el tacte.
I un altre obsequi, que ens va fer molta il·lusió lliurar-li, va ser una polsera de disseny actual amb pedres d’ambre (nosaltres diem que ens assemblem a l’ambre, d’aquí el nostre anagrama, ja en brut és una pedra, un fòssil, però que després de passar pel taller esdevé una joia).

Per acabar vam dir unes paraules:
De part de l’Associació Ammbar donem les gràcies per fer-nos companyia en un dia tan important per a nosaltres.

En primer lloc als residents que han volgut estar presents. Al Sr Ferran Garrido, director de la Residència que des del començament ens va obrir les portes de la mateixa amb molt d’afecte.

Als polítics que han pogut venir (la Sra Marta Sendra, del PSC i el Sr Amaro Tagarro, del PP de Catalunya, regidors del districte de l’Eixample) i als que per circumstàncies comprensibles no ho han pogut fer, perquè sàpiguen, de primera mà, que confiem en ells, que són molt importants per a la societat que els ha elegit, atès que el futur de moltes de les nostres peticions està a les seves mans.

Als metges i psicòlegs sense els quals molts de nosaltres estaríem perduts.

Als amics d’Ammbar, que ens estan donant suport i als membres d’Ammbar presents i absents, perquè sense ells no seríem res.

I avui, sobretot, donem les gràcies a la nostra jove amiga la cantant Eva Hernandez.

I arribats aquí vam acabar tots molt contents.

No incloem ni vídeos ni fotografies, perquè ja els vam publicar en dies anteriors.

Gràcies a tots!

Aquest és un altre taller que continuarem al setembre.

Atès que els participants volen prosseguir amb ell, a més de tenir altres persones en llista d’espera. Si veiéssim que el grup es fa nombrós ho faríem en dos dies.

S’ha fet de manera innovadora alternant en les mateixes sessions català i castellà.

Ajudant-nos uns als altres, tant pel coneixement de les llengües com pel fet de compartir i animar.

L’important ha estat i serà participar, les dues hores de Taller de vegades se’ns van fer curtes.

S’ha fet lectura, lectura expressiva, canviant veus i fins i tot lectura cantada. Hem tingut la gran sort que una dels participants ha estat una persona amb domini de la flauta.

Més endavant tenim projectats tallers d’escriptura bàsica, de motivació a l’escriptura i de català/castellà a nivell superior.

Ens ha costat una mica de temps, però una persona va confiar en nosaltres i vam poder començar amb el nostre primer taller d’Informàtica Bàsica i Internet.

La persona a la qual sempre li estarem molt agraïts és la Sra Anna Surt, bibliotecària de la Biblioteca Sagrada Família que ens ha donat totes les facilitats possibles amb el seu equip. Ella també ens va ajudar en la recerca de la persona voluntària per a ser la monitora del taller, és una persona tota en si una delicadesa i amb una gran paciència. Sobretot destaquem-hi la il·lusió i la gran alegria amb què fa la seva feina. Gràcies Blanca!

Quan acabi el taller per aquest curs, li farem una entrevista perquè ens expliqui les seves impressions personals.

El primer dia vam fer unes fotografies -a continuació posarem una d’elles-, ara hi ha tres alumnes més, però la quantitat d’alumnes no ens preocupa, no volem que siguin molts per així poder fer-ho molt bé. Si haguessin molts seria com fer un taller comú amb el problema de no poder atendre a tots i llavors el resultat no seria vàlid. Nosaltres per les nostres característiques som una mica més lents per aprendre, per la medicació que prenem, per tenir llacunes de memòria per la mateixa malaltia, etc … igualment ho hem fet obert a altres persones sense malaltia mental, però amb les mateixes circumstàncies d’aprenentatge d’haver de partir de zero en aquestes matèries.