Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

¿PER QUAN UN CANVI EN LA SALUT MENTAL?
En Ammbar pensem que la “Salut Mental” necessita un canvi radical de plantejament ja que els usuaris i familiars som els que patim el sistema actual, per això demanem que es fomenti el Sistema Sanitari Públic que, cada vegada més, està en mans privades.
Volem tenir professionals especialitzats, que sabem que n’hi ha, i que a més ho són per vocació, però que no estiguin supeditats als interessos privats de cap empresa sanitària o farmacèutica i que aquests professionals disposin dels mitjans suficients per fer bé la seva feina, entre ells el més important seria disposar de més temps d’atenció personal per conèixer el seu pacient, com es pot conèixer a una persona i fer-li un seguiment adequat si només la pots veure de tant en tant?
És important saber què ens passa, perquè és la manera de poder fer-hi front des de tots els camps: mèdic, psicològic, farmacològic, personal … i sobretot des de la societat, enderrocant l’estigma que ens envolta i atès que actualment moltes de les causes que ens porten a una malaltia mental estan produïdes per ella mateixa com l’atur, els mals hàbits per un excés de protecció, les males relacions intergeneracionals, les pressions a què ens veiem abocats a nivell laboral, social, familiar …
Creiem que arribats a un punt d’estabilitat, hem de tenir dret a demanar una segona opinió i a que es compti amb nosaltres sobre el tipus de teràpia a dur a terme. No volem ser zombis per efecte de la medicació, si no arribar al tractament adequat que no ens tregui la voluntat.
Creiem que la Teràpia Psicològica és vital per a la nostra recuperació, però actualment el Sistema Sanitari Públic gairebé no la contempla … fins quan?
Sabem per pròpia experiència que amb un tractament adequat des de tots els camps abans esmentats, podem arribar a una estabilització, no important el diagnòstic i que tots podem aconseguir-la.
¿PER QUAN UN CANVI EN LA SALUT MENTAL?

PER QUÈ FEM LES ACTIVITATS I TALLERS?
QUIN TIPUS D’INTERÈS TENIM A PORTAR-LOS ENDAVANT?
QUÈ PROFIT TRAIEM DES D’AMMBAR?
PER QUÈ LLUITEM CONTRA VENT I MAREA DAVANT TOTS ELS OBSTACLES QUE ENS ESTEM TROBANT?

Possiblement aquestes siguin algunes de les preguntes que us estareu fent, nosaltres no tenim res a amagar per això contestem:

- Fem les activitats i tallers per demostrar que encara que siguem malalts mentals, un cop estabilitzats, som uns ciutadans amb la capacitat suficient per a promoure activitats en benefici de la societat en què vivim.

- L’interès que tenim és perquè és la nostra manera de combatre l’estigma social que patim, fent una immersió positiva per a tots.

- El profit que traiem des Ammbar és la satisfacció personal per una feina ben feta. Com sempre diem, no cal pertànyer a Ammbar per participar en les activitats.

- Lluitem per dur endavant els nostres projectes perquè creiem en ells i en el benefici moral que estem rebent. És un tresor que no estem disposats a perdre. El tresor de persones humanes a nivell de participants i a nivell de professionals voluntaris. Quanta qualitat humana ens envolta!

Amics, avui els volem anunciar que a partir de la setmana vinent obrirem els terminis d’inscripció als diversos tallers que actualment Ammbar organitza, recordant que es fan al barri de la Sagrada Família, són gratuïts i personalitzats, per aquest motiu és per el que preferim que els grups no siguin nombrosos, encara que com li donem tanta importància a les persones, si no s’arriba al mínim d’inscripcions també es duran a terme, doncs per a nosaltres una persona és un tresor. Tots els grups i activitats que fem són oberts, sense distinció de cap classe excepte si no se segueixen unes regles mínimes de convivència i educació.
Els tallers previstos són:
1. Taller d’Informàtica i Internet
En horari de matí, els dijous de 10 a 11h, a la Biblioteca Sagrada Família.
2. Taller d’Informàtica i Internet
En horari de tarda, els divendres de 5 a 6 de la tarda. A l’Espai Social de la Caixa del carrer Padilla.
3. Taller d’Animació a la Lectura. Els dilluns de 5 a 6 de la tarda. A confirmar a l’Espai 210.
4. Taller d’Animació a l’Escriptura. Els dijous de 6 a 7 de la tarda. A confirmar a l’Espai 210.
5. Taller de Musicoteràpia. Els dilluns de 7 a 8 del vespre. A confirmar a l’Espai 210.
6. Taller d’Artteràpia. A realitzar a partir d’octubre al barri de la Sagrada Família.
7.- GAM. Grup d’Ajuda Mútua. A celebrar els tercers dijous de mes o segons conveniència del grup.

Seguirem amb les activitats puntuals de “Conferències de Metges”, “Cinefòrums”, “Festes de convivència”, “Conferències En Primera Persona” i com una cosa nova per a aquest any la realització de “Excursions culturals”, de la qual cosa anirem informant puntualment .
Podeu posar-vos en contacte a través del mòbil 620.970.935, en horari de 10 a 19h. de la tarda.
I en la següent adreça de correu electrònic: correu@ammbar.org

A continuació publiquem un excel·lent article escrit per i per a professionals, però que als usuaris de salut mental ens és molt interessant a nivell de formació i de coneixement, sempre tenint en compte que som iguals però diferents i que qualsevol aclariment hem demanar-ho al nostre professional de referència. AMMBAR

LA MAL-TRACTADA DEPRESSIÓ
19 agost 2014 – per ROSA FLORES BUISSON
La mort de Robin Williams ha generat un ampli debat sobre la depressió i la manera en què la societat s’enfronta a la malaltia mental.
Encara que el suïcidi d’una persona és de per si un fet molt tràgic, en aquest cas, gràcies a l’encant i a la fama de Robin Williams, s’ha despertat un avís que qüestiona la forma en que es manegen els problemes de salut mental.
Ja el 2010 l’European Network for Workplay Health Promotion, en el seu “Declaració d’Edimburg sobre la promoció de la salut mental i el benestar a la feina”, inclou dins les seves acápites:
“Salut i benestar mental en el treball”
L’OMS defineix la salut mental com «un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat ». Aquesta definició és coherent amb el concepte de «treball decent» desenvolupat per la International Labour Organisation (‘Oficina internacional del treball’) pel que fa a la salut mental en el lloc de treball. No hi ha salut sense salut mental, i el treball és un determinant clau per a ambdues.
Els costos d’una salut o benestar mentals pobres són significatius, tant per a l’empresari com per a la societat:
• El 25% dels ciutadans europeus experimentarà un problema de salut mental durant la seva vida, problema que pot repercutir en la vida de tots, ja sigui directament o indirectament.
• L’OMS estima que, el 2020, la depressió serà la segona causa més important d’incapacitat; actualment, ja és la segona causa per al grup d’edat entre els 15 i els 44 anys.
• A Europa, l’absentisme, la desocupació i les sol·licituds d’incapacitat permanent relacionats amb l’estrès i els problemes de salut mental en el treball han anat en augment, podent atribuir al voltant del 10% dels problemes crònics de salut a trastorns mentals i emocionals .
• Els costos dels trastorns de salut mental a Europa s’estimen en 240 bilions d’euros anuals; 136 bilions d’euros es deuen a la disminució de la productivitat per absentisme laboral.”
• És a dir, que encara aquells el interès en els negocis els fa preocupar-se per la salut com a causa d’absentisme o baix rendiment no han sabut anar més enllà i aconseguir un avanç consistent, un canvi de polítiques.
• La BBC News, parla sobre una entrevista al nou president del “Royal College of Psychiatrists” el Sr Simon Wessely, qui va emfatitzar el fet que la societat trobava “aparentment acceptable” el qual amb malalties com ara pressió alta o càncer la gran majoria dels pacients obtenia tractament o eren malalties molt conegudes pels serveis mèdics, mentre que en el cas dels desordres mentals no més d’un 40% obtenia una atenció equivalent.”
Extret de BBC News Health, 15.8.14.
I això es dóna en països desenvolupats. ¿Què podrà dir de països en vies de desenvolupament o en els que ni tan sols arriben a aquesta categoria?
Què causa la Depressió? 5 Noves Teories
Fins no fa gaire, tot es reduïa a pensar que era tan simple com un transmissor que no connectava bé amb una neurona – un desequilibri químic en el cervell.
Però la depressió és molt més complexa que això. Algunes de les possibles causes que s’estan examinant últimament inclouen:
1. Una falla en el cablejat del cervell
Quan els experts han fet una cerca del cervell de persones amb depressió, van descobrir que els lòbuls frontals del cervell – la part associada amb els processos cognitius, mostraven nivells d’activitat menors que els dels pacients sense depressió. Altres imatges cerebrals revelaven un tall en els patrons normals de processament emocional que impedia l’habilitat dels pacients deprimits per suprimir els estadis emocionals negatius.
Persistien majors nivells d’activitat en l’àrea de l’amígdala del cervell, el centre de la por, malgrat els esforços per evitar els pensaments negatius.
Per tant, es veu que la depressió involucra un problema en el patró de cablejat del cervell, no un sol patró d’activitat cerebral, el qual és únic per a cada persona.
2. Atròfia Cerebral
La depressió podria estar associada a la pèrdua de volum en parts del cervell, en l’hipocamp, que pertany al sistema límbic (el centre emocional del cervell) i que és important en la consolidació d’informació de la memòria a curt ia llarg termini. Com més severa és la depressió, major pèrdua de volum cerebral.
Aquesta atròfia afecta els lòbuls frontals del cervell, també, especialment en l’escorça prefrontal que regula els centres emocionals del cervell. I el que és més, sembla que la depressió inhibeix el naixement de noves cèl·lules cerebrals – o neurogènesi. Per aquest motiu alguns especialistes consideren que la depressió és “la malaltia més devastadora per a la humanitat”.
3. Desordres hormonals
El sistema endocrí també podria tenir un important paper en la depressió. Alguns estudis han indicat que una falla en l’eix de l’hipotàlem-pituïtària-adrenalina – la regió que maneja la resposta corporal a l’estrès – podria estar involucrada. En el cas de l’estrès crònic, la contínua alliberament de corticotropina (CRF) i altres substàncies que estimulen la glàndula pituïtària contribuirien a la depressió. – No hem d’oblidar els efectes de l’estrès crònic sobre el nostre organisme.
4. Genètica
Hi ha moltes variacions genètiques que podrien incrementar la vulnerabilitat d’una persona a la depressió i altres desordres anímics. Tot i que algunes d’aquestes variacions encara estan pendents d’estudi, s’ha identificat un gen que podria estar lligat al desordre bipolar i una mutació genètica comuna associada amb el qual una persona desenvolupi depressió clínica davant els esdeveniments traumàtics de la seva vida. Un estudi en bessons mostra que si un d’ells desenvolupava depressió, l’altre bessó també la patia en un 46% de bessons idèntics.
5. Inflamació Cerebral
En el best seller “Grain Brain” del reconegut neuròleg David Perlmutter, MD, s’explica que la pedra angular de totes les condicions degeneratives – incloent depressió, ansietat i desordre bipolar – es troba la inflamació. Segons l’autor el que estimula granment la inflamació en la nostra dieta són el gluten i el sucre.
Extret d’un article aparegut a “Emotional Health – Everyday Health per Therese Borchard – el 11.8.14
Però, tornant al cas específic de Robin Williams, com un dels trend topics del moment,
1. L’havia tingut una operació de cor. És conegut que això desencadena un torrent d’emocions, fins i tot amb plors incontenibles com a factor comú, i una major tendència a la depressió.
2. Estava en recuperació de les seves addiccions, però passant per un mal moment en la seva carrera. Les persones que passen per etapes de sensació de fracàs, excessiu treball o cansament, tornen als seus vells hàbits d’addicció.
3. Per les esmentades preocupacions, tampoc dormia, el que probablement el portava a un còctel de medicaments anti-depressius, pastilles per dormir i medicines per al cor. Això fins i tot es notava en les últimes fotos a les quals el somriure havia desaparegut del seu rostre.
Extret d’un article de Daria M. Brezinski, PhD, publicat a Linkedin el 17.8.14
Això és una crida als terapeutes involucrats en casos de depressió
Hem de mantenir molt actualitzats en els avenços científics pel que fa a aquest mal. No podem desvaloritzar els seus abastos. Per tant, es requereix d’un continu control, d’un treball conjunt. Cal saber derivar els pacients a especialistes en Salut Mental quan veiem que es tracta d’un desordre major. Hem de tenir la humilitat suficient com per acceptar que tot i tenir la millor de les intencions, hi ha casos que necessiten del treball conjunt de diversos professionals.
I a nivell personal, què ens diu a cadascú aquesta realitat palpable?
Sabem que les persones amb depressió moltes vegades ens treuen de polleguera: a nivell professional, cultural i en la família. Sovint sentim que haurien de posar molt més de la seva part. El nostre és un món competitiu en què el més fort tira endavant. Per tant, costa molt usar la nostra compassió, la nostra empatia, però també la nostra professionalitat. En l’equilibri està la resposta. Hem d’estar molt alertes per saber respondre apropiadament, que no és el mateix que reaccionar.
És innegable que hi ha un estigma molt fort contra la malaltia mental, alimentat per la fantasia, pel desconeixement i l’escala de valors per la qual ens movem. Aquests éssers es converteixen en objecte de burla per la seva malaltia. I no hem d’oblidar que segons els informes de l’OMS, estem parlant que un 25% de ciutadans europeus patiran d’algun d’aquests trastorns al llarg de la seva vida.
Mai acabem d’aprendre i aquest és un camp que requereix molt esforç. No podem oblidar que per al 2020 serà la segona causa d’absentisme a nivell mundial. Hem de tenir en compte la repercussió d’una persona deprimida sobre la seva família, el seu entorn i la seva comunitat. I valorar el patiment que ells pateixen. Però menys encara podem oblidar que hi ha formes diferents, diferents enfocaments de tractament.
Ni l’excessiva permissivitat, ni el paternalisme, ni la indolència, haurien de ser part del protocol.
Sabem que hi ha molt per treballar en l’àrea de la prevenció. Aquí tenim tant per fer!
Les xifres són ja alarmants. Aquest és un dels nostres majors arguments per conscienciar de la necessitat de prendre cartes en l’assumpte i ajudar en la tasca de prevenir desordres d’ansietat, estrès, depressió, etc
Canvis en l’estil de vida, canvis en la manera de veure les coses, en l’establiment de les nostres prioritats i els nostres afeccions.
Som intermediaris en la sanació, per tant hem de ser canals nets, sense prejudicis, però tenir la saviesa suficient per adonar-nos també de les nostres limitacions.
Com a éssers humans hem de seguir treballant per ser coherents entre el que pensem, sentim i fem.

Publicat a Saludterapia.com